Els inhibidors de la dipeptidilpeptidasa 4 (DPP-4), i possiblement els agonistes del receptor del GLP-1, podrien estar associats a un augment del risc de colangiocarcinoma en pacients adults amb diabetis de tipus 2, segons els resultats d’un estudi observacional (BMJ 2018;363:k4880).

En un estudi de cohorts de base poblacional, a partir d’una base dades d’atenció primària anglesa, es van identificar prop de 155.000 adults de 40 anys o més que havien iniciat tractament amb un fàrmac per a la diabetis entre 2007 i 2017. Es van excloure els pacients amb factors de risc conegut de colangiocarcinoma. La hipòtesi es basa en què l’hormona incretina GLP-1 tindria efectes proliferatius i antiapoptòtics sobre les cèl•lules de la via biliar.

Durant un seguiment mitjà de 4,6 anys, la incidència de colangiocarcinoma era de 26 per 100.000 anys-persona amb l’ús d’un inhibidor de la DPP-4 i de 19 per 100.000 anys-persona amb els agonistes del receptor del GLP-1, en comparació de 15 per 100.000 amb altres fàrmacs per a la diabetis de segona o tercera línia. Després d’ajustar per diversos factors de confusió, els inhibidors de la DPP-4 s’associaven a un increment del risc de 77%; amb els agonistes del receptor del GLP-1 l’augment del risc era similar, però sense significació estadística.

Els autors consideren que, tot i que el risc absolut és baix, el colangiocarcinoma té una elevada taxa de mortalitat, i caldria confirmar aquestes troballes.