El daclizumab és un anticòs monoclonal d’administració parenteral recentment autoritzat per al tractament de l’esclerosi múltiple. En el darrer número del butlletí anglès Drug and Therapeutics Bulletin se’n revisen les dades d’eficàcia i de toxicitat (Drug Ther Bull 2017;55:18-21).

En assaigs clínics ha mostrat reduir la taxa de brots en pacients amb esclerosi múltiple remitent recurrent en comparació de placebo i d’interferó beta-1a. Tot i que no hi ha assaigs clínics comparatius amb natalizumab, fingolimod i alemtuzumab, la reducció dels brots és d’una magnitud similar a l’observada amb aquests fàrmacs. No se’n coneix l’eficàcia per reduir la progressió de discapacitat a llarg termini. S’ha associat a un augment del risc d’infecció, alteracions hepàtiques i reaccions cutànies, i no es pot excloure una relació causal amb dos esdeveniments mortals.

Es conclou que tot i que el daclizumab redueix el nombre de brots de la malaltia en comparació de l’interferó, no se sap si ofereix avantatges significatius d’eficàcia o de toxicitat sobre altres fàrmacs emprats en l’esclerosi múltiple. Els riscos descrits són motiu de preocupació i requereixen una vigilància i seguiment acurats. Ateses aquestes incerteses, no és clar el lloc en terapèutica del daclizumab en l’esclerosi múltiple.