El tractament amb denosumab s’associa a un augment del risc d’hipocalcèmia greu (AMGEN 2012;1).

El denosumab (Prolia), a una dosi de 60 mg per via subcutània cada sis mesos, està comercialitzat per al tractament de l’osteoporosi en dones postmenopàusiques amb risc elevat de fractures, així com en la pèrdua òssia associada a la supressió hormonal en homes amb càncer de pròstata (Rev Prescrire 2011;31:168-72). Una altra especialitat de denosumab (XGeva) està aprovada en pacients amb metàstasis òssies d’un tumor sòlid, a una dosi de 120 mg per via subcutània cada quatre setmanes (Rev Prescrire 2012;32:174-6). En assaigs clínics ja s’havia registrat un augment de la incidència d’hipocalcèmia en els pacients tractats amb denosumab, i a la pràctica habitual s’han registrat casos d’hipocalcèmia greu, alguns mortals (Med Clin 2012, 2 març).

L’aplicació d’algunes mesures com la vigilància dels nivells de calci i l’administració de suplements de calci, entre d’altres, pot reduir el risc d’hipocalcèmia. La seva aparició durant el tractament amb denosumab obliga a reconsiderar la necessitat de seguir aquest tractament.