En pacients amb insuficiència cardíaca i ritme sinusal, el tractament amb warfarina no és superior a l’àcid acetilsalicílic (AAS), segons els resultats d’un assaig clínic (NEJM 2012; 2 maig).

En l’assaig WARCEF, 2.305 pacients amb disfunció ventricular greu i ritme sinusal van ser aleatoritzats a rebre warfarina (amb un INR de 2 a 3,5) o bé AAS (325 mg al dia) durant una mitjana de 3,5 anys. Només un 43% dels pacients tenien una cardiopatia isquèmica i els pacients amb una fibril·lació auricular coneguda van ser exclosos. La variable principal va ser el temps fins al primer esdeveniment en una variable combinada d’ictus isquèmic, hemorràgia intracerebral o mort per qualsevol causa. No hi va haver diferències significatives en les taxes de la variable combinada entre els tractats amb warfarina (7,47 esdeveniments per 100 anys-pacient) i els d’AAS (7,93 esdeveniments per 100 anys-pacient). El tractament amb warfarina es va associar a una reducció significativa de l’ictus isquèmic, en comparació de l’AAS, però la incidència d’hemorràgia greu va ser superior.

Els resultats d’aquest assaig confirmen els de tres estudis previs que mostren que el tractament anticoagulant amb warfarina, en comparació d’AAS, no s’associa a una reducció de la mortalitat en pacients amb insuficiència cardíaca. Tot i que l’estudi aporta dades que el tractament anticoagulant prevé l’ictus en pacients amb insuficiència cardíaca i disfunció sistòlica greu, les taxes d’ictus són massa baixes per justificar l’ús habitual de warfarina en la majoria de pacients amb insuficiència cardíaca, atès l’augment del risc d’hemorràgia (NEJM 2012; 2 maig).