El tractament actual amb warfarina en pacients amb fibril·lació auricular s’associa amb una millora en la proporció de temps en marge terapèutic i una baixa taxa d’ictus, segons una metanàlisi dels darrers grans assaigs clínics (Arch Intern Med 2012; 172:623-31).

Es van incloure 8 assaigs clínics amb més de 32.000 pacients, i un seguiment del tractament amb warfarina de 55.789 anys-pacient. La proporció de temps global en marge terapèutic va ser de 55 a 68%. La incidència anual d’ictus o embòlia sistèmica va ser d’un 1,66%, considerablement menor del 2,09% en metanàlisis prèvies. Les hemorràgies majors van oscil·lar d’1,4 a 3,4% per any. El risc d’ictus per any va ser més elevat en pacients d’edat avançada (2,27%), dones (2,12%), pacients amb antecedents d’ictus (2,64%) i en els no prèviament exposats a antagonistes de la vitamina K (1,96%). La incidència anual d’ictus va augmentar amb puntuacions més elevades de CHADS2. Els autors conclouen que l’ús actual de warfarina en la prevenció de l’ictus en pacients amb fibril·lació auricular s’associa a una baixa taxa d’ictus o d’embòlia sistèmica. En comparació de metanàlisis prèvies, hi ha hagut una millora significativa en la proporció de temps en marge terapèutic, amb resultat d’una reducció de la taxa d’ictus.