En una gran metanàlisi publicada l’any 2006 de l’EBCTCG (Early Breast Cancer Trialists' Collaborative Group) de 194 assaigs clínics sobre quimioteràpia o tractament hormonal adjuvant en el càncer de mama precoç, es van revisar els avenços en el tractament del càncer de mama en els darrers 20 anys (notícia gener 2006).

S’ha publicat una nova metanàlisi de dades individuals d’unes 100.000 dones amb càncer de mama precoç en 123 assaigs clínics de quimioteràpia adjuvant, que va incloure la primera metanàlisi de l’EBCTCG de tractament adjuvant amb taxans (Lancet 2012;379:432-44). S’hi revisen no només els assaigs de quimioteràpia moderna comparada amb les pautes més antigues, sinó també els assaigs de 25 anys de quimioteràpia comparats amb no quimioteràpia. Els resultats confirmen una reducció significativa tant de la mortalitat per càncer de mama com de la mortalitat global amb les pautes amb ciclofosfamida, metotrexat i fluorouracil (CMF) i les pautes basades en antraciclines, en comparació de la no quimioteràpia. Els assaigs amb pautes de quimioteràpia més moderna comparada amb pautes amb quimioteràpia més antiga mostren reduccions més intenses de la mortalitat. L’addició d’un tractament adjuvant amb taxans a les pautes basades en antraciclines redueixen la mortalitat per càncer de mama. Una troballa inesperada és que la reducció de la mortalitat per càncer de mama amb aquestes pautes va ser tan gran en els càncers de mama receptor estrogènic (RE) positiu com negatiu, tant en dones joves com més grans, tot i que el terme RE positiu inclou un grup heterogeni de neoplàsies.

Com es conclou a l’editorial acompanyant, la poliquimioteràpia continua salvant vides, i cal determinar els seus efectes beneficiosos i perjudicials segons el futur risc de recidiva i la comorbiditat (Lancet 2012;379:390-92).