Categoria: Altres
Els cuidadors familiars tenen un paper essencial en el suport del benestar i l’atenció de les persones d’edat avançada. Malgrat la seva importància, pot ser devastador per a la família i el cuidador.

En el darrer número de la revista JAMA es publica una revisió sobre la càrrega del cuidador i la importància del seu reconeixement i intervenció per ajudar a reduir-la i evitar situacions desesperants com la que es descriu a la publicació (JAMA 2014;311:1052-59). S’hi revisen els factors de risc i els estudis sobre les diferents intervencions per alleugerir la càrrega. L’avaluació i la intervenció del cuidador s’han adaptar a les circumstàncies individuals i el context. Calen millors polítiques i programes per donar suport als cuidadors familiars (JAMA 2014;311:1021-22).

 

Categoria: Altres
Les noves guies nord-americanes sobre el tractament de les dislipèmies sobreestimen el risc cardiovascular dels pacients (Lancet 2013; 19 novembre).

En prevenció primària, les noves guies de l’ACC/AHA són controvertides. Fins ara, les guies han recomanat el tractament amb estatines en pacients amb un risc cardiovascular estimat a 10 anys de 20% o més. Les noves guies recomanen tractar els pacients que presenten un risc cardiovascular estimat a 10 anys de 7,5% o més, i considerar el tractament en pacients amb un risc a 10 anys entre un 5 i un 7,5% (J Am Coll Cardiol 2013; 13 novembre ).

D’altra banda, preocupa si el nou algoritme de predicció de l’ACC/AHA avalua de manera correcta el risc cardiovascular. Els autors van calcular el risc als 10 anys dels mateixos esdeveniments ateroscleròtics mitjançant el nou algoritme i es van comparar amb les taxes d’esdeveniments observades en tres grans cohorts de prevenció primària (Women’s Health Study, Physicians’ Health Study i Women’s Health Initiative Observational Study). En comparació dels tres estudis de cohorts de prevenció primària i dos cohorts de validació externa, l’algoritme de l’ACC/AHA va sobreestimar el risc en gairebé el doble.

Com conclouen els autors de l’editorial, segons el nou algoritme molts pacients de prevenció primària serien tractats amb estatines, en els quals hi ha poques dades d’eficàcia, mentre que altres pacients que se’n podrien beneficiar no serien tractats.

 

Categoria: Altres
Els metges nord-americans afirmen tenir alguna responsabilitat en la seva pràctica per contenir la despesa en salut i expressen el seu acord sobre diverses iniciatives de qualitat per reduir costos, però mostren menys entusiasme per canvis en els models de pagament, segons una enquesta realitzada a metges nord-americans (JAMA 2013;310:380-88).

Es va enviar una enquesta a 3.897 metges nord-americans seleccionats a l’atzar, per tal de avaluar les actituds sobre diferents estratègies per contenir la despesa en salut. Van respondre 2.556 metges (65%). S’hi van avaluar 17 estratègies de contenció de costos i l’acord amb una escala d’11 mesures. La majoria creu que els advocats (60%), les companyies d'assegurances (59%), els hospitals i els sistemes de salut (56%), els laboratoris (56%) i els pacients (52%) tenen una gran responsabilitat per reduir els costos de salut, mentre que només un 36% considera que els metges tenen molta responsabilitat.

 

Categoria: Altres
Amb aquest títol, en el número d’abril de l’Australian Prescriber, es revisa la història de la metformina i es reflexiona sobre com la preocupació pels seus efectes adversos va retardar que esdevingués un fàrmac de primera línia per al tractament de la diabetis de tipus 2 (Aust Prescr 2013;36:38-9).

En el mateix número del butlletí, es fa ressò del polèmic llibre “Bad Pharma: How drug companies mislead doctors and harm patients”, en el qual l’autor, entre altres qüestions, ressalta la importància del biaix de publicació i analitza les pràctiques de comercialització dels medicaments (Aust Prescr 2013;36:55).

 

Categoria: Altres
Per als pares, la informació que reben sobre les sospites de reaccions adverses que presenten els seus fills és molt pobra, segons un estudi recent (PLoS ONE 2012;7(10): e46022).

Investigadors del Regne Unit van entrevistar els pares de 44 nens que havien presentat reaccions adverses a medicaments. Es van incloure tant nens hospitalitzats com ambulatoris. Entre els fàrmacs implicats, cal destacar els citotòxics, analgèsics opiacis, antibiòtics i antiepilèptics.

En general, els pares van expressar una manca de comunicació sobre els possibles riscos dels medicaments i sobre la seva rellevància clínica. Així per exemple, la informació sobre un possible risc es va donar en moments inoportuns, com abans de ser intervingut el nen, o bé no es va donar cap informació. Només en els casos dels nens tractats amb fàrmacs antineoplàstics, els pares van expressar que havien rebut una informació clara i completa.

 

Categoria: Altres
L'article 75 de la Llei 29/2006, de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris, recull que "les administracions públiques sanitàries dirigiran les seves actuacions a instrumentar un sistema àgil, eficaç i independent que garanteixi als professionals sanitaris informació científica, actualitzada i objectiva sobre medicaments i productes sanitaris".

No obstant, en aquestes dues últimes setmanes hem tingut coneixement que al nostre país hi ha empreses i persones que no estan d'acord amb aquesta normativa. D'una banda, una empresa farmacèutica que no vol que grups d'avaluació independent publiquin informació, basada en proves científiques, sobre els seus productes i que no dubta a demandar per la publicació d'articles de revisió un butlletí i un blog d'informació farmacoterapèutica, El Comprimido. Els esmentats articles només tractaven de proporcionar informació contrastada al professional sanitari i una recomanació final sobre l’eficàcia d'aquests productes, que en cap cas obligaven al metge a modificar la seva prescripció ni comportaven un impediment per al seu finançament dins de la prestació farmacèutica del servei de salut responsable de la publicació.

D'altra banda, el director general d'aquest servei de salut que, en la mateixa línia que l'argumentat per l'empresa farmacèutica, envia la vigília de Reis una nota als metges d'atenció primària de l'àrea sanitària de Mallorca on qüestiona el publicat uns mesos enrere pel servei de salut que dirigeix, dient que "evidències científiques sorgides posteriorment a la publicació de les dues metanàlisis comentades a El Comprimido, mostren els biaixos associats a ambdós estudis, pel que no és adequat utilitzar aquests estudis per fer recomanacions farmacoterapèutiques que afecten el prestigi d'uns fàrmacs". Sense que en la nota hi figuri cap referència bibliogràfica que permeti localitzar les proves científiques posteriors que s'esmenten, ni s'expliqui la causa que ha motivat l'enviament d'aquesta nota.

Davant d'aquestes empreses i persones, des d'aquest blog pensem que la "informació científica, actualitzada i objectiva dels medicaments i productes sanitaris" no només és un deure de l'administració, sinó també un dret dels professionals sanitaris i manifestem la nostra oposició a qualsevol tipus de maniobra que, d'una o altra forma, intenti limitar aquest dret i pretengui impedir que la informació ens arribi.

 

Categoria: Altres
La Comissió Farmacoterapèutica de l’ICS ha fet pública una nota sobre el dabigatran en la prevenció de l’ictus en pacients amb fibril·lació auricular.

S’hi destaquen els aspectes més rellevants sobre l’eficàcia i la toxicitat del fàrmac, i es fan recomanacions d’ús. Es recorda que per al tractament inicial dels pacients amb fibril·lació auricular, es continuen considerant d’elecció els anticoagulants cumarínics.

El dabigatran estaria indicat per als que no hagin assolit valors regulars (entre 2 i 3) de l’INR en més d’un 60% de les determinacions malgrat un bon compliment, per als que tenen problemes de mobilitat o dificultats per desplaçar-se per determinar l’INR, i per als que presenten al·lèrgia o intolerància als efectes adversos dels anticoagulants orals.

 

Categoria: Altres
Sobre la influència de la visita mèdica en la prescripció, la relació entre la indústria farmacèutica i els professionals sanitaris i la necessitat de formació independent amb capacitat de crítica.

En el número del mes d’agost de "doce meses doce causas" es reflexiona sobre aquestes qüestions i es conclou, "la millor manera de generar sinèrgies és que la indústria farmacèutica es dediqui a dissenyar, fabricar i comercialitzar fàrmacs innovadors per fer front als grans problemes de salut de la població, i els metges a intentar millorar la salut dels pacients mitjançant una bona pràctica clínica empàtica basada en una formació crítica i independent" (12 meses, doce causas).

 

Categoria: Altres
El 17 de maig passat, el diari electrònic EUobserver va informar que el Parlament Europeu va decidir gairebé per unanimitat no aprovar els comptes de l’Agència Europea de Medicaments (EMA) per raons de conflictes d’interès i de manca de transparència (euobserver.com). En un comunicat el Parlament manifesta la seva preocupació “perquè no es pot garantir la independència dels experts” que intervenen en l’avaluació de medicaments (BMJ 2011; 342:d3081).

En ocasions anteriors l’EMA ja havia ja havia estat criticada, des de diversos sectors, per manca de transparència. La revista francesa Prescrire va presentar una queixa al defensor del poble en la qual es queixava que en repetides ocasions l’EMA no havia lliurat expedients i altres dades sobre fàrmacs amb una relació benefici-risc desfavorable, com rimonabant, telitromicina, memantina, ivabradina, telbivudina, dextropropoxifè i ketoprofèn (Rev Prescrire).

La reputació d’independència i objectivitat de l’EMA ha estat malmesa, després que el Parlament ordenés una investigació sobre les seves fonts de finançament, les quals provenen en un 80% de la indústria farmacèutica. Pocs dies abans, l’EMA havia estat acusada d’amagar informació sobre un assaig clínic per metges del Centre Nòrdic Cochrane.

A finals de 2010 l’EMA havia anunciat que aquest any entrarien en vigor normes més estrictes sobre les relacions dels seus experts amb la indústria farmacèutica, per tal d’evitar la influència dels interessos comercials en les seves decisions (BMJ 2010;341:855).

Els conflictes d’interès poden esbiaixar les decisions reguladores i donar lloc a l’aprovació de medicaments d’eficàcia dubtosa o de toxicitat no coneguda. Segons l’euobserver, les retirades tardanes del benfluorex (Mediator) i del rimonabant han posat en perill la salut dels ciutadans. La manca de transparència de les agències reguladores i la protecció d’interessos comercials poden afectar greument la salut pública.

 

Categoria: Altres
Enguany es compleix el cinquantè aniversari del primer debat que va transformar l’aprovació i l’ús dels medicaments de prescripció i de la introducció de la legislació per regular la indústria farmacèutica als Estats Units. En un article al NEJM el professor J Avorn reflexiona sobre com la informació sobre medicaments ha de ser avaluada i comunicada als metges i per qui, i analitza la situació de la formació mèdica continuada 50 anys després que es publiqués un editorial a la mateixa revista amb el títol “Ethical drugs. Who shall educate the physician?” (NEJM 2011;364:1185-7).

Fa 50 anys, l’FDA no tenia autoritat legal per exigir als laboratoris farmacèutics que demostressin l’eficàcia dels seus productes. No hi havia cap mecanisme governamental per avaluar l’eficàcia d’un medicament i per difondre aquestes dades. Aleshores, com ara, els laboratoris farmacèutics muntaven agressives campanyes de promoció dels seus productes, i la principal i gairebé única font d’informació que tenien els metges sobre els nous medicaments provenia dels laboratoris.

Entre altres coses, la legislació Kefauver va intentar que el govern aportés una informació pública més equànime sobre els medicaments per als metges: un fulletó per a tots els medicaments amb recepta on es descrivís tota la informació sobre l’activitat, els usos i els efectes adversos, així com una llista anual de medicaments amb un risc elevat d’efectes adversos greus. La proposta que el govern ha de tenir un paper central en l'avaluació de l’eficàcia dels medicaments i la difusió d'aquesta informació es va veure amenaçada per l'Associació Mèdica Americana (AMA) i la indústria farmacèutica. Però arran del desastre de la talidomida, una nova llei va autoritzar a l’FDA que exigís als laboratoris proves d'eficàcia i de seguretat dels seus productes abans de ser comercialitzats.

Mig segle després, la pregunta de l'editorial, "Qui ha de formar el metge?", segueix sent molt controvertida. Les proves que han d’orientar els metges per prendre decisions terapèutiques estan fortament influïdes per estudis finançats pels laboratoris, en els quals sovint es comparen els nous fàrmacs amb placebo i s’avaluen variables subrogades. El recent moviment d'eficàcia comparativa podria millorar la situació, si sobreviu políticament.

Algunes activitats de divulgació han evolucionat per difondre informació no comercial sobre medicaments als clínics. L'Agència per a la Recerca i la Qualitat (AHRQ) ha intentat proporcionar una font pública d’informació basada en proves sobre fàrmacs i altres intervencions. Un altre exemple és el creixent suport del govern a les sessions informatives presencials (academic detailing) o programes educatius en què investigadors i clínics independents revisen de manera sistemàtica les dades d’una àrea terapèutica determinada i fan recomanacions terapèutiques no comercials, basades en proves sobre selecció de tractament. Diversos estats, asseguradores i programes federals financen programes d’“academic detailing” a partir dels continguts elaborats per organitzacions sense ànim de lucre i sense lligams amb la indústria. A mesura que creix la preocupació sobre la seguretat, la complexitat i l'assequibilitat de la nostra àmplia farmacopea, augmenta la demanda d'aquests programes.

Com conclou l’autor, cinquanta anys després que la revista lidiés amb aquestes qüestions, són encara més rellevants, i la necessitat de donar informació fiable sobre medicaments als metges és encara més apressant.