Categoria: Mercat
La major part dels diners gastats en promoció comercial van anar destinats a medicaments que ofereixen poc o cap efecte terapèutic beneficiós, segons els resultats d’un estudi recent (CMAJ Open 2017;5:E424-28).

Els resultats d’un estudi sobre 25 fàrmacs més fortament promoguts als Estats Units van mostrar que aquests productes tenen un valor terapèutic limitat (BMJ 2017;357:j1855).

En una anàlisi de cohorts es van identificar els 50 fàrmacs més fortament promoguts (en quantitat de diners gastats en anuncis en revistes i en visitadors mèdics) i els 50 fàrmacs més venuts (per valor en dòlars) durant 2013, 2014 i 2015 al Canadà. L’avenç terapèutic es va classificar com a major, moderat o poc o nul, segons el Patented Medicine Prices Review Board i la revista francesa Prescrire. Es va disposar de qualificació terapèutica per a 42 dels 79 medicaments més promoguts durant els 3 anys i de 40 dels 61 medicaments més venuts. Gairebé tots els diners gastats en promoció en cadascun dels 3 anys eren destinats a medicaments amb poc o nul efecte terapèutic beneficiós. Per tant, abans de prescriure’ls, cal preguntar-se pel valor dels fàrmacs que són objecte de més promoció comercial per part dels laboratoris farmacèutics.

 

Categoria: Mercat
L’aprovació dels nous medicaments és un procés complex i de vegades controvertit. L’aprovació accelerada dels nous medicaments pot ser perjudicial i s’ha associat a més advertiments de seguretat que amb el procés regulador habitual. En el darrer número de l’Australian Prescriber es comenta aquesta qüestió (Aust Prescr 2016;39:2-3).

Alguns fàrmacs retirats, com el rofecoxib o el ponatinib, il·lustren exemples en què la informació inadequada en el moment del registre ràpid s’ha seguit de reaccions adverses significatives i de la retirada del mercat. Altres problemes no detectats en el moment de l’aprovació, habitualment a causa del nombre reduït de pacients i l’ús a curt termini, són la bradicàrdia greu amb la combinació de sofosbuvir i amiodarona, l’hepatotoxicitat per troglitazona o les reaccions greus per alosetró. A més, l’ús de variables subrogades (en comptes de resultats clínics reals) en el procés de revisió ràpida és sovint insuficient per a una avaluació segura. Una consideració més lenta i més completa dels esdeveniments adversos en els assaigs ben realitzats podria denegar temporalment un tractament eficaç a alguns pacients, però salvar les vides de molts més.

 

Categoria: Mercat
L’explosió del preu dels nous medicaments és insostenible i requereix una forta reacció per part de ciutadans, cuidadors i autoritats sanitàries. En una conferència-debat organitzada per la Revista Prescrire s’aporten reflexions valuoses sobre per què els medicaments són tan cars.

Una representant d’associacions de pacients planteja com a la pràctica el preu exorbitant dels nous medicaments per a l’hepatitis C ha conduït a restriccions d’accés a l’atenció i a discriminacions. Un professor d’una universitat canadenca analitza la nova estratègia de “nínxol” de les empreses farmacèutiques, basada en la comercialització de medicaments a un preu molt elevat per a pacients seleccionats i en l'expansió de les vendes mitjançant l’ampliació de les indicacions o la promoció fora d'indicació.

Finalment, un sociòleg especialitzat en qüestions sobre propietat intel·lectual en el camp dels medicaments proposa formes de sortir d’aquesta situació de monopoli dels laboratoris farmacèutics relacionada amb les patents i els drets exclusius.

“Es desprèn d'aquestes anàlisis que el principi d’accés universal a l'atenció només pot ser defensat per una forta voluntat política, amb la pressió de la població i sobretot dels pacients i cuidadors. Es tracta de sortir d'una situació en què els laboratoris tenen el monopoli de la recerca biomèdica, fomentant sobretot la recerca independent. És el moment de construir mecanismes que conciliïn una recerca orientada per les necessitats i un accés universal als veritables progressos terapèutics.”

 

Categoria: Mercat
Els visitadors mèdics rarament aporten la informació sobre riscos dels medicaments, necessària per a la prescripció raonada i basada en proves, segons els resultats d’un estudi recent (Therapeutics letter 2014;91:agost-setembre).

Una prescripció saludable depèn de si el professional té fàcil accés a una informació no esbiaixada sobre els medicaments, que inclogui tant els efectes beneficiosos com els riscos. La promoció se centra en els nous fàrmacs, dels quals no es coneixen bé els seus efectes, sobretot els adversos greus rars, i per tant es recomana prudència. Els visitadors mèdics tenen com a objectiu vendre un producte i no es pot esperar que aportin informació no esbiaixada.

En un estudi fet a Canadà, als Estats Units i a França es va examinar la informació dels visitadors mèdics als metges de família, i si les diferències en la regulació de la publicitat s’associava a diferències en la qualitat de la informació. Els resultats mostren que els visitadors mèdics rarament donen informació sobre riscos, i que una major regulació de les visites s’associa a més probabilitat que s’aporti aquesta informació, tot i que els efectes greus se segueixen infranotificant. Una millor regulació de la promoció durant la visita pels visitadors mèdics i l’accés a fonts d’informació independent sobre medicaments poden millorar la prescripció.

 

Categoria: Mercat
En el número d’octubre del butlletí Australian Prescriber, es comenten algunes tàctiques de promoció dels medicaments i ens conviden a conèixer-les i adoptar un enfocament analític quan es mira la publicitat de medicaments.

Els laboratoris farmacèutics destinen milions de dòlars en publicitat de medicaments en revistes i els beneficis comercials són molt elevats (Butll Groc 2002;15:18-19). Tot i que molts professionals creiem que no ens influeix, algunes tècniques basades en influir sobre les emocions poden ser molt efectives per fomentar bons sentiments sobre els productes. Es comenten algunes pràctiques de promoció i com podem minimitzar-ne la influència.

 

Categoria: Mercat
Sovaldi (sofosbuvir) és un medicament extraordinari, no pel seu interès clínic sinó pel seu preu. Així comença l’editorial del número d’octubre de la revista Prescrire, titulat “espiral mortífer”. Aquest preu no té res a veure amb el cost de producció del fàrmac, ni amb el seu cost de recerca; es deu principalment a l'especulació financera i l'enriquiment personal excessiu.

S’hi revisen també les dades sobre l’eficàcia i els riscos del sofosbuvir en l’hepatitis C (Rev Prescrire 2014;34:726-32), i sobre l’estat actual de coneixement del tractament de l’hepatitis C (Rev Prescrire 2014;34:757-65).

“Cal impulsar noves formes de finançament de la recerca de medicaments que no encoratgin la cobdícia, sinó que remunerin adequadament els costos reals de la recerca, orientada a les necessitats prioritàries, i recompensin els veritables progressos terapèutics.”

 

Categoria: Mercat
Així es titula un article d’anàlisi i reflexió sobre la prediabetis i els riscos del sobrediagnòstic i el seu tractament (BMJ 2014;349:g4485).

Tot i que el concepte de prevenció farmacològica de la diabetis en persones amb alteració de la tolerància a la glucosa és atractiu per a laboratoris, no hi ha proves d’un efecte beneficiós a llarg termini i es pot associar a riscos. Segons els resultats de l’estudi DREAM, per exemple, el tractament amb rosiglitazona durant 3 anys retardava el desenvolupament de diabetis en 14 de cada 100 persones. Això significa que 86 de cada 100 persones sanes que no desenvoluparien diabetis en tres anys prendrien un fàrmac que causa insuficiència cardíaca i fractures i pot augmentar el risc cardiovascular (Lancet 2006;368:1096-105).

La prediabetis es podria definir com un factor de risc de desenvolupar un altre factor de risc; un diagnòstic de prediabetis no significa que progressarà a diabetis. Com es conclou a l’article, “en lloc de convertir les persones sanes en pacients amb prediabetis, hem d'utilitzar els recursos disponibles per canviar l’alimentació, l'educació, la salut, i les polítiques econòmiques que han donat lloc a aquesta epidèmia”.

 

Categoria: Mercat
L'envelliment de la població i la demanda d'atenció no són els principals factors de l’augment de la despesa en salut. Dos estudis han mostrat que la causa principal és l'augment dels preus dels medicaments i dels actes, com se’n fa ressò un breu editorial en el darrer número de la revista Prescrire (Rev Prescrire 2014;34:295). Un element de reflexió sobre el servei prestat en relació amb el seu cost.

 

Categoria: Mercat
L’ús del dabigatran ha augmentat des de la seva aprovació al Canadà, sobretot en gent gran, segons un estudi recent (CMAJ Open 2013;1:E115-19).

Des de la seva aprovació per a la fibril·lació auricular l’any 2010, s’ha observat un ràpid creixement en l’ús dels nous anticoagulants, sobretot en pacients de 85 anys o més. L’any 2012 van representar un 21% de totes les prescripcions d’anticoagulants orals a Ontario. Els pacients de 85 anys o més van presentar la taxa de prescripció més elevada de dabigatran. Els autors conclouen que aquest increment en els d’edat més avançada, uns pacients amb alt risc d’hemorràgia, ressalta la necessitat d’avaluar els resultats en la pràctica real i de fer un seguiment acurat dels pacients tractats.

 

10/10/2013: Per què tant secret?

Categoria: Mercat
Amb el recent interès en la divulgació completa de la informació sobre assaigs clínics, les autoritats reguladores no haurien de tolerar que es mantingui informació confidencial que pugui impedir una bona presa de decisions. En l’editorial del darrer número del Drug Ther Bull es comenta el cas de la pirfenidona, autoritzada el 2011 a la UE per al tractament de la fibrosi pulmonar idiopàtica moderada o lleu, com un dels exemples de medicaments d’alt cost que planteja qüestions sobre la revelació total de les dades (Drug Ther Bull 2013;51:109).

Tot i que en qualsevol procés d'avaluació alguns detalls comercials hagin de ser confidencials, preocupa que tanta quantitat d'informació que pot ser important per prendre decisions clíniques segueixi sent confidencial. Per tal d'eliminar la desconfiança que genera el secretisme, els interessos comercials necessiten ser reequilibrats amb els dels pacients i els clínics.