En aquests moments en què es planteja la necessitat d'una reflexió col•lectiva sobre el futur del sistema nacional de salut, hem considerat necessari fer una reflexió sobre la necessitat d'una prescripció "amb sentit comú". En el darrer Butlletí Groc defensem que la selecció de medicaments no és un exercici d'austeritat sinó d'intel•ligència clínica, i ens preguntem si un ús més saludable i prudent dels medicaments pot produir estalvis sense afectar la qualitat de l'assistència.

Alguns missatges claus del butlletí inclouen:

• Un element clau és el suport institucional a la selecció dels medicaments que reuneixi les millors garanties d'efectivitat, seguretat i eficiència. La constitució de Comitès Farmacoterapèutics permet canalitzar el suport tècnic als metges, tant d'atenció primària com d'hospital, així com garantir la seva participació en la presa de decisions institucionals.
  
• Els preus dels nous medicaments i el seu finançament a càrrec de l'SNS haurien de tenir relació amb el seu valor terapèutic.
  
• La promoció comercial en els centres del sistema de salut hauria d'estar prohibida. La formació continuada s’hauria de desenvolupar al marge de la indústria farmacèutica.
  
• El SNS hauria de comptar amb un sistema propi d'informació sobre medicaments i terapèutica. El conjunt del SNS i cadascun dels seus centres haurien de comprovar i avaluar de manera continuada i sistemàtica els resultats obtinguts amb els medicaments, en termes d'efectes beneficiosos i efectes indesitjats.
  

L'èxit de la Iniciativa para una Prescripción Prudente és una bona notícia. Totes aquestes consideracions ens fan pensar que hi ha moltes possibilitats de millora, i l'actitud col•lectiva ens ha de donar l'oportunitat per defensar i aplicar aquests principis.

Els antipsicòtics atípics són àmpliament emprats en indicacions no autoritzades, malgrat les alertes sobre els seus riscos metabòlics i cardíacs, segons es revisa en un article recent (JAMA 2010;303:1582-84).

L’any 2008 als Estats Units els antipsicòtics van ser els fàrmacs més consumits en despesa. A Espanya aquell any els antipsicòtics atípics, sobretot l’olanzapina i la risperidona, van ser dels que van generar més despesa, amb gairebé cinc-cents milions d’euros (Inf Ter SNS 2009;33:93 i 120-22). Aquest elevat consum suggereix que s’utilitzen en indicacions no aprovades. A més, diversos estudis han posat en relleu que la difusió d’alertes sobre els seus riscos y de recomanacions per minimitzar-los tenen poc impacte sobre la prescripció (Arch Intern Med 2010;170:96-103; Arch Gen Psychiatry 2010;67:17-24).

L’ús d’antipsicòtics en indicacions no autoritzades és motiu de preocupació (Notícia novembre 2008). D’altra banda, s’ha tingut coneixement que diversos laboratoris fabricants d’antipsicòtics, com de risperidona, olanzapina i recentment de quetiapina, han hagut de pagar multes milionàries per promoure’ls en indicacions no autoritzades (BMJ 2009;338:191; Departament de Justícia).

Aquestes pràctiques de promoure fàrmacs per a indicacions en les quals manquen dades d’eficàcia i de toxicitat poden tenir conseqüències greus per als pacients i no s’haurien de permetre.

El passat 9 d'abril, en roda de premsa, Marina Geli, consellera del Departament de Salut del Govern de la Generalitat de Catalunya, va donar a conèixer l'autorització del seu Departament per a la prescripció d'un derivat del cànnabis per a ús compassiu. Aquesta resolució es pren a partir de les conclusions de l'estudi coordinat per la Fundació Institut Català de Farmacologia.

Vegeu la notícia a El Departament de Salut presenta el Programa pilot de l'ús terapèutic del cànnabis.
Vegeu el contingut de l'estudi a Ús terapèutic del cànnabis.

En el darrer número del 2004 del Butlletí Groc parlàvem dels medicaments que havien generat més despesa a càrrec de l'SNS durant el 2003, i ens preguntàvem si els medicaments més recents i més cars en els quals el sistema de salut inverteix els seus recursos són veritables innovacions Butll Groc 2004;17:13-8.

Cal destacar que a Catalunya l'any 2004, els dos medicaments més prescrits en unitats pels metges de l'ICS han estat el paracetamol i la hidroclorotiazida, dos fàrmacs considerats d'elecció per la seva millor relació benefici/risc i benefici/cost en les seves indicacions respectives. Convé, per tant, felicitar la majoria dels metges del nostre entorn perquè, malgrat la pressió comercial que reben per prescriure medicaments més nous i més cars, prescriuen de manera responsable i amb criteri Despesa 2004.

Darrerament, quan es parla de genèrics només es fa referència a preus i a qualitat de producte, però ja no es parla de l'avantatge que suposa prescriure per nom genèric: evitar la influència dels noms de fantasia, fer servir la mateixa nomenclatura per prescriure que per consultar llibres i bases de dades, evitar confusions i reduir el risc de sobredosi, entre d'altres. Amb l'eslògan Denominació Comuna Internacional (DCI): anomenar cada fàrmac pel seu veritable nom s'ha endegat una campanya a França adreçada als professionals sanitaris i al públic per promoure l'ús de les DCI dels medicaments. A Espanya, el butlletí germà Boletín Terapéutico Andaluz coordina la campanya. Podeu trobar més informació a CADIME o bé a Prescrire