Categoria: Toxicitat
Els nens de mares tractades amb antihistamínics H2 o amb inhibidors de la bomba de protons (IBP) durant l'embaràs poden tenir més risc d’asma, segons una metanàlisi recent (Pediatrics 2018; gener).

A partir dels resultats de vuit estudis observacionals, l’asma va ser més freqüent en els nens de mares que havien pres aquests fàrmacs durant la gestació (10%) que les no tractades (5%). El risc es mantenia elevat quan es consideraven només els IBP (RR=1,34) o els antihistamínics H2 (RR=1,57). Tot i que no es poden excloure biaixos perquè no s’ha ajustat per factors de confusió, s’ha suggerit que aquests fàrmacs podrien provocar que les proteïnes alimentàries a l’estómac actuessin com a al·lèrgens i produir una sensibilització al·lèrgica ràpida. Els autors conclouen que aquestes dades poden ajudar a tenir precaució a l’hora de prendre aquests fàrmacs durant la gestació.

Caldrà esperar els resultats d’altres estudis en curs per confirmar o no aquesta associació (NPJ Prim Care Respir Med 2016;26:16001).

 

Categoria: Toxicitat
Els trastorns del control dels impulsos, com la hipersexualitat, l’addicció al joc o les compres compulsives són efectes adversos coneguts dels fàrmacs dopaminèrgics emprats per al tractament de la malaltia de Parkinson, com el pramipexol, i també s’ha descrit amb antipsicòtics atípics, com l’aripiprazol (Butll Farmacovigilància Catalunya 2017;15:9-10).

En el darrer número del butlletí arznei-telegram es comenta un cas d’hipersexualitat en un pacient amb malaltia d’Alzheimer tractat amb donepezil. S’han publicat alguns casos d’hipersexualitat poc després d’iniciar tractament amb donepezil, que van millorar en retirar el fàrmac.

 

Categoria: Toxicitat
L’ús actual o recent de contraceptius hormonals s’associa a un augment del risc de càncer de mama, segons els resultats d’un estudi observacional (NEJM 2017;377:2228-39).

Es van seguir 1,8 milions de dones de menys de 50 anys a Dinamarca durant uns 11 anys. L’ús actual o recent d’un contraceptiu hormonal es va associar a un augment del risc de càncer de mama incident, en comparació de no haver rebut mai contracepció (68 comparat amb 55 neoplàsies de mama per 100.000 anys-persona). El risc augmentava amb la durada d’exposició. L’augment de risc també es va observar amb el DIU de levonorgestrel. Els autors, no obstant, consideren que l’augment absolut del risc és petit.

Algunes limitacions de l’estudi, no obstant, podrien explicar aquests resultats, segons algun autor. D’altra banda, com es comenta a l’editorial acompanyant, cal valorar la relació benefici-risc dels contraceptius orals, atès que, a banda de la contracepció eficaç i dels efectes beneficiosos sobre la dismenorrea o la menorràgia, poden reduir el risc de neoplàsies d’ovari, endometri i de còlon (NEJM 2017;377:2276-77).

 

Categoria: Toxicitat
En nens amb asma, l’ús de corticoides sistèmics s’associa a un increment del risc de fractura, però el tractament amb corticoides inhalats no augmenta el risc, segons els resultats d’un estudi observacional (JAMA Pediatrics 2017; 13 novembre).

L’any 2015, en una revisió sistemàtica de 18 estudis (7 assaigs clínics i 11 estudis observacionals) l’ús de corticoides inhalats durant almenys 12 mesos en adults o en nens amb asma no es va associar de manera significativa a efectes nocius sobre les fractures o la densitat mineral òssia (BMJ Open 2015;5:e008554).

En un estudi de casos i controls de base poblacional gairebé 4.000 nens de 2 a 18 anys que havien patit una fractura després de ser diagnosticats d’asma van ser aparellats amb uns 16.000 nens amb asma sense fractura. Després d’ajustar per múltiples variables, la prescripció d’un corticoide sistèmic l’any anterior es va associar a un augment d’un 17% del risc de fractura, en comparació de la no prescripció. No obstant,la prescripció d’un corticoide inhalat no es va associar a un risc de fractura. Segons els autors, la manca de risc de fractura amb els corticoides inhalats és tranquil·litzadora. El control de l’asma amb corticoides inhalats podria disminuir el risc d’exacerbacions d’asma que requereixen corticoides sistèmics, i per tant reduir el risc de fractura.

 

Categoria: Toxicitat
El tocilizumab (Roactemra) és un anticòs monoclonal que actua sobre el receptor de la interleucina 6 emprat en l’artritis reumatoide i l’artritis idiopàtica juvenil. S’ha associat a algun cas de malaltia autoimmunitària, com encefalopatia autoimmunitària, així com de lesions cutànies psoriasiformes (Dermatology 2014;228:311-3).

En el darrer número del butlletí alemany arznei-telegramm es descriu un cas de psoriasi en un pacient amb artritis reumatoide després de 5 mesos de tractament amb tocilizumab. Tot i que pel seu mecanisme no sembla plausible, alguns fàrmacs biològics aprovats per a la psoriasi, com l’ustekinumab o els anti-TNF, poden produir paradoxalment exacerbacions de psoriasi.

 

Categoria: Toxicitat
La brivudina (Nervinex) és un antivíric per al tractament de l’herpes zòster que només està indicat en pacients adults immunocompetents. La seva administració conjunta amb fàrmacs pirimidínics, com el 5-fluorouracil, la capecitabina o el tegafur, està contraindicada a causa del risc d’interacció mortal.

Tot i que aquesta interacció ja ha estat motiu d’una alerta de seguretat i que està inclosa a les fitxes tècniques i el prospecte, se segueixen rebent casos notificats als centres de farmacovigilància, i recentment a Catalunya se n’ha rebut un de mortal. En el darrer número del Butlletí de Farmacovigilància de Catalunya es recorda novament el risc d’administrar brivudina en pacients oncològics tractats amb fluoropirimidines i, en cas d’administració accidental cal interrompre els dos fàrmacs i ingressar el pacient per tal de prevenir-ne les complicacions.

En el mateix número, també es recorden els riscos de defectes congènits i trastorns del desenvolupament associats amb l’ús d’àcid valproic durant la gestació.

 

Categoria: Toxicitat
El daclizumab és un anticòs monoclonal d’administració parenteral recentment autoritzat per al tractament de l’esclerosi múltiple (Drug Ther Bull 2017;55:18-21). S’ha associat a un augment del risc d’infecció, alteracions hepàtiques i reaccions cutànies; aquests riscos requereixen una vigilància i seguiment acurats (notícia febrer 2017).

L’EMA està revisant la toxicitat del daclizumab, arran d’alguns casos d’hepatotoxicitat greu, fins i tot mortals. En els propers mesos, s’esperen noves mesures per part de les agències reguladores a fi de minimitzar-ne el risc (arznei-telegramm 2017;48:64).

 

Categoria: Toxicitat
S’han notificat alguns casos d’osteonecrosi del conducte auditiu extern en pacients tractats amb denosumab per a l’osteoporosi (Drug Safety Update 2017;10:2-3).

El denosumab és un anticòs monoclonal d’administració per via subcutània autoritzat, a dosis de 60 mg per a l’osteoporosi, i a dosis de 120 mg per a la prevenció d’esdeveniments relacionats amb l’esquelet en adults amb metàstasis òssies de tumors sòlids. S’ha descrit osteonecrosi maxil•lar i hipocalcèmia greu en pacients tractats (Butll Farmacovigilància Catalunya 2014;12:14-16).

A finals de 2015 es van descriure alguns casos rars d’osteonecrosi del conducte auditiu extern en pacients tractats amb bifosfonats, sobretot després de 2 anys o més de tractament (Drug Safety Update 2015;9:4-5 ).

Recentment s’han notificat cinc casos a tot el món d’osteonecrosi del conducte auditiu extern en pacients tractats amb denosumab. Es consideren factors de risc l’ús de corticoides i quimioteràpia. Es recomana vigilar els pacients tractats i considerar-ne la possibilitat en pacients tractats amb denosumab que presenten símptomes de l’oïda, com infeccions cròniques. També s’aconsella als pacients tractats que informin al seu metge si presenten dolor, secreció o infecció d’oïda.

 

Categoria: Toxicitat
L’ús de liti durant el primer trimestre de la gestació s’associa a un augment del risc de malformacions congènites, inclosa l’anomalia d’Ebstein, però de menor magnitud de la que s’havia suggerit, segons els resultats d’un estudi observacional (NEJM 2017;376:2245-54).

Hi ha preocupació que l’exposició al liti durant el primer trimestre de la gestació es pot associar a un augment del risc d’anomalia d’Ebstein, un defecte cardíac amb anomalia de la vàlvula tricúspide, però les dades són limitades i controvertides.

En un estudi de cohorts amb més de 1.325.000 gestacions es va analitzar el risc de malformacions cardíaques en els nens exposats al liti durant el primer trimestre, en comparació dels no exposats i també dels nens exposats a lamotrigina. Es van observar malformacions cardíaques en 16 dels 663 nens exposats a liti (2,4%), comparat amb un 1,15% en els no exposats i un 1,39% en els exposats a lamotrigina. El risc era d’1,65 en comparació dels no exposats. Aquest risc era proporcional a la dosi, de manera que amb una dosi de més de 900 mg al dia el risc era de 3,22. Els resultats eren similars quan els nens exposats a lamotrigina eren considerats grup de referència.

Els autors conclouen que l’ús matern de liti durant el primer trimestre de la gestació s’associa a un augment del risc de malformacions cardíaques tot i que la magnitud era menor de la que s’havia proposat inicialment.

 

Categoria: Toxicitat
La miopia, la hipermetropia i els trastorns de l’acomodació poden ser de causa farmacològica. Els fàrmacs anticolinèrgics, com antiespasmòdics, fàrmacs per a la incontinència urinària o els antidepressius, entre d’altres, poden produir una presbícia funcional. Els fàrmacs colinèrgics, com donepezil, galantamina o rivastigmina, podrien produir miopia. Fàrmacs d’estructura sulfamídica, com el topiramat, s’han associat a miopia i glaucoma.

En el darrer número del Butlletí de Farmacovigilància de Catalunya es descriuen els casos notificats al Sistema Espanyol de Farmacovigilància. Destaca un cas de miopia associada a l’ús de zonisamida, un antiepilèptic derivat sulfamídic que hi estaria implicat pel mateix mecanisme fisiopatològic que el topiramat.