Categoria: Toxicitat
Nombrosos fàrmacs poden causar fototoxicitat, fotoal•lèrgia o dermatitis agreujada per la llum. En el darrer número del Butlletí de Farmacovigilància de Catalunya es descriuen els principals fàrmacs implicats en reaccions de fotosensibilitat, com els AINE, les fluoroquinolones, les tetraciclines, la hidroclorotiazida i el vemurafenib, entre d’altres.

També s’informa de casos greus notificats d’hipercalcèmia per sobredosificació de vitamina D, produïts per errors de medicació.

 

Categoria: Toxicitat
En homes amb una hiperplàsia prostàtica benigna, el tractament amb un inhibidor de la 5-alfa reductasa s’associa a un modest increment del risc de diabetis de tipus 2, segons els resultats d’un estudi observacional (BMJ 2019;365:l1204).

En una notícia anterior vam comentar el risc de depressió amb aquests fàrmacs observat en un estudi.

A partir d’una base de dades d’atenció primària del Regne Unit, es van identificar més de 39.000 pacients tractats amb un inhibidor de la 5-alfa reductasa (dutasterida o finasterida) i 16.000 tractats amb tamsulosina. Durant un seguiment de 5 anys, la taxa d’un nou diagnòstic de diabetis va ser d'aproximadament 76 per cada 10.000 anys-persona amb dutasterida o finasterida, en comparació de 60 per 10.000 amb tamsulosina. Després d’ajustar per diverses variables, l’ús de dutasterida o de finasterida s’associa a un 30% més de risc de diabetis en comparació de tamsulosina. En un estudi previ s’havia suggerit que la dutasterida pot induir resistència a la insulina (Horm Mol Biol Clin Investig. 2014;20:73-80).

Els autors consideren que cal un seguiment addicional en els pacients que inicien un tractament amb aquests fàrmacs, sobretot si tenen altres factors de risc de diabetis.

 

Categoria: Toxicitat
Diverses malalties cutànies greus, com la síndrome de Stevens-Johnson, la necròlisi epidèrmica tòxica o la síndrome de DRESS, poden estar causades per fàrmacs. En el darrer número del Butlletí de Farmacovigilància de Catalunya es descriuen aquests quadres clínics i els principals fàrmacs implicats. Malgrat la dificultat en el diagnòstic, la detecció precoç i la retirada del fàrmac sospitós, juntament amb les mesures de suport, són essencials per a la recuperació del pacient i la prevenció de complicacions.

També s’informa de les restriccions d’ús de les quinolones i fluoroquinolones, a causa de l’impacte de les reaccions adverses neurològiques i musculars incapacitants i potencialment irreversibles sobre la seva relació benefici-risc.

 

Categoria: Toxicitat
En el darrer número del butlletí alemany Arznei-telegramm s’alerta del risc d’efectes adversos psiquiàtrics en pacients tractats amb minociclina.

La minociclina és una tetraciclina utilitzada per al tractament de l’acne. Els efectes adversos neurològics, com cefalea, pseudotumor cerebri, atàxia i disfunció vestibular són més freqüents que amb altres tetraciclines. Més rarament, s’han descrit alguns casos de crisis d’angoixa, i trastorns de despersonalització i desrealització en pacients tractats amb minociclina (SAGE Open Med Case Rep 2019; 17 gener). Tot i que no se’n coneix el mecanisme, s’han suggerit diverses hipòtesis, com una hipersensibilitat del sistema serotoninèrgic, entre d’altres.

Atès aquest i altres riscos, com hepatitis i reaccions immunològiques greus, en cas de resposta inadequada al tractament tòpic en l’acne, es pot considerar una tetraciclina més ben tolerada, com la doxiciclina.

 

Categoria: Toxicitat
Els inhibidors de la dipeptidilpeptidasa 4 (DPP-4), i possiblement els agonistes del receptor del GLP-1, podrien estar associats a un augment del risc de colangiocarcinoma en pacients adults amb diabetis de tipus 2, segons els resultats d’un estudi observacional (BMJ 2018;363:k4880).

En un estudi de cohorts de base poblacional, a partir d’una base dades d’atenció primària anglesa, es van identificar prop de 155.000 adults de 40 anys o més que havien iniciat tractament amb un fàrmac per a la diabetis entre 2007 i 2017. Es van excloure els pacients amb factors de risc conegut de colangiocarcinoma. La hipòtesi es basa en què l’hormona incretina GLP-1 tindria efectes proliferatius i antiapoptòtics sobre les cèl•lules de la via biliar.

Durant un seguiment mitjà de 4,6 anys, la incidència de colangiocarcinoma era de 26 per 100.000 anys-persona amb l’ús d’un inhibidor de la DPP-4 i de 19 per 100.000 anys-persona amb els agonistes del receptor del GLP-1, en comparació de 15 per 100.000 amb altres fàrmacs per a la diabetis de segona o tercera línia. Després d’ajustar per diversos factors de confusió, els inhibidors de la DPP-4 s’associaven a un increment del risc de 77%; amb els agonistes del receptor del GLP-1 l’augment del risc era similar, però sense significació estadística.

Els autors consideren que, tot i que el risc absolut és baix, el colangiocarcinoma té una elevada taxa de mortalitat, i caldria confirmar aquestes troballes.

 

Categoria: Toxicitat
La meningitis asèptica pot ser un efecte advers d’alguns medicaments. En el darrer número del Butlletí de Farmacovigilància de Catalunya es revisen diversos fàrmacs que poden ser causa de meningitis asèptica. El quadre clínic és similar al d’una meningitis bacteriana i es caracteritza per una ràpida resolució en retirar el fàrmac causant. Cal fer una anamnesi farmacològica exhaustiva per conèixer si el pacient ha rebut vacunacions, tractaments sistèmics (com els AINE, antibiòtics, antiepilèptics, entre d’altres) o immunoglobulines intravenoses. Es recomana evitar sempre el fàrmac causant i tots els de la seva família.

També s’informa del programa de prevenció d’embarassos que han de seguir les dones en edat de gestació tractades amb valproat.

 

Categoria: Toxicitat
L'ús de bloquejadors beta-adrenèrgics a l’inici de l'embaràs no s’associa a un risc més elevat de malformacions congènites, segons els resultats d’un estudi de cohorts (Ann Intern Med 2018; 16 d’octubre).

Es van recollir dades de 18.000 embarassos a Escandinàvia i als Estats Units que van resultar en nascuts vius. Totes les dones tenien hipertensió. Les tractades amb bloquejadors beta-adrenèrgics durant el primer trimestre van ser comparades amb dones no tractades. Els resultats mostren que l’ús matern de bloquejadors beta-adrenèrgics durant el primer trimestre no s’associa a un increment del risc de malformacions congènites en general ni de malformacions específiques.

Segons l’editorial acompanyant, atès que l’ús de bloquejadors beta-adrenèrgics durant la gestació s’ha relacionat amb retard de creixement intrauterí, cal una avaluació periòdica del creixement i el benestar fetal a partir del tercer trimestre. D’altra banda, el benestar del nen depèn del benestar de la mare, i una malaltia materna no tractada posa en perill la salut del fetus i pot escurçar la gestació. Per tant, els bloquejadors beta-adrenèrgics, i en concret el labetalol, estarien indicats per al tractament de la hipertensió durant la gestació (Ann Intern Med 2018; 16 d’octubre).

 

Categoria: Toxicitat
L’ús d’estatines pot ser un factor contributiu en la miositis inflamatòria idiopàtica, segons els resultats d’un estudi observacional (JAMA Intern Med 2018; 30 juliol).

En aquest estudi de casos i controls de base poblacional, un total de 221 adults australians de més de 40 anys amb diagnòstic confirmat de miosisits inflamatòria idiopàtica van ser aparellats amb 662 controls. En el moment del diagnòstic de la miositis, un 31% dels casos prenien estatines, en comparació d’un 22% de les persones sense miositis. El risc era gairebé del doble (OR=1,79). Els resultats eren similars després d'excloure els pacients amb miositis necrotizant.

Aquest efecte advers debilitant posa en relleu la importància de prescriure estatines només per als pacients que poden obtenir clarament un efecte beneficiós net neto (JAMA Intern Med 2018; 30 juliol).

 

Categoria: Toxicitat
Publicacions recents s’han fet ressò de casos notificats d’hiperalgèsia en pacients tractats amb fentanil per via transmucosa oral. En el darrer número del Butlletí de Farmacovigilància de Catalunya es revisa la hiperalgèsia induïda per opioides. En cas d’un control del dolor insuficient en resposta a un augment de la dosi de l’opiaci, cal considerar-ne el diagnòstic, i pot estar indicat reduir la dosi o bé suspendre o revisar el tractament.

En el mateix número s’actualitza la informació sobre interaccions farmacològiques i nous riscos, i també es recomana evitar l’embaràs en dones tractades amb dolutegravir arran d’un possible risc de defectes del tub neural.

 

Categoria: Toxicitat
En el darrer número del butlletí alemany Arznei-telegramm s’alerta del risc de múltiples fractures vertebrals després de suspendre el tractament amb denosumab.

El denosumab és un anticòs monoclonal d’administració subcutània que inhibeix la resorció òssia en unir-se al lligand del receptor RANK de la superfície dels osteoclasts. S’han descrit efectes adversos greus, com la hipocalcèmia, l’osteonecrosi maxil·lar i les fractures atípiques (Butll Farmacovigilància Catalunya 2014;12:14-16).

Diverses publicacions recents s’han fet ressò d’un risc de múltiples fractures vertebrals espontànies en suspendre el tractament amb denosumab. Aquest risc s’ha observat tant amb l’especialitat a dosis de 60 mg (Prolia) per a l’osteoporosi, com a dosis de 120 mg (Xgeva) en pacients amb metàstasis òssies de tumors sòlids. S’ha suggerit com a possible mecanisme un efecte rebot del recanvi ossi. Tot i que les dades són molt limitades, alguns autors proposen considerar el canvi a un bifosfonat en retirar el denosumab. S’ha de considerar aquest risc abans d’iniciar tractament amb denosumab en l’avaluació de la seva relació benefici-risc.