Categoria: Toxicitat
La meningitis asèptica pot ser un efecte advers d’alguns medicaments. En el darrer número del Butlletí de Farmacovigilància de Catalunya es revisen diversos fàrmacs que poden ser causa de meningitis asèptica. El quadre clínic és similar al d’una meningitis bacteriana i es caracteritza per una ràpida resolució en retirar el fàrmac causant. Cal fer una anamnesi farmacològica exhaustiva per conèixer si el pacient ha rebut vacunacions, tractaments sistèmics (com els AINE, antibiòtics, antiepilèptics, entre d’altres) o immunoglobulines intravenoses. Es recomana evitar sempre el fàrmac causant i tots els de la seva família.

També s’informa del programa de prevenció d’embarassos que han de seguir les dones en edat de gestació tractades amb valproat.

 

Categoria: Toxicitat
L'ús de bloquejadors beta-adrenèrgics a l’inici de l'embaràs no s’associa a un risc més elevat de malformacions congènites, segons els resultats d’un estudi de cohorts (Ann Intern Med 2018; 16 d’octubre).

Es van recollir dades de 18.000 embarassos a Escandinàvia i als Estats Units que van resultar en nascuts vius. Totes les dones tenien hipertensió. Les tractades amb bloquejadors beta-adrenèrgics durant el primer trimestre van ser comparades amb dones no tractades. Els resultats mostren que l’ús matern de bloquejadors beta-adrenèrgics durant el primer trimestre no s’associa a un increment del risc de malformacions congènites en general ni de malformacions específiques.

Segons l’editorial acompanyant, atès que l’ús de bloquejadors beta-adrenèrgics durant la gestació s’ha relacionat amb retard de creixement intrauterí, cal una avaluació periòdica del creixement i el benestar fetal a partir del tercer trimestre. D’altra banda, el benestar del nen depèn del benestar de la mare, i una malaltia materna no tractada posa en perill la salut del fetus i pot escurçar la gestació. Per tant, els bloquejadors beta-adrenèrgics, i en concret el labetalol, estarien indicats per al tractament de la hipertensió durant la gestació (Ann Intern Med 2018; 16 d’octubre).

 

Categoria: Toxicitat
L’ús d’estatines pot ser un factor contributiu en la miositis inflamatòria idiopàtica, segons els resultats d’un estudi observacional (JAMA Intern Med 2018; 30 juliol).

En aquest estudi de casos i controls de base poblacional, un total de 221 adults australians de més de 40 anys amb diagnòstic confirmat de miosisits inflamatòria idiopàtica van ser aparellats amb 662 controls. En el moment del diagnòstic de la miositis, un 31% dels casos prenien estatines, en comparació d’un 22% de les persones sense miositis. El risc era gairebé del doble (OR=1,79). Els resultats eren similars després d'excloure els pacients amb miositis necrotizant.

Aquest efecte advers debilitant posa en relleu la importància de prescriure estatines només per als pacients que poden obtenir clarament un efecte beneficiós net neto (JAMA Intern Med 2018; 30 juliol).

 

Categoria: Toxicitat
Publicacions recents s’han fet ressò de casos notificats d’hiperalgèsia en pacients tractats amb fentanil per via transmucosa oral. En el darrer número del Butlletí de Farmacovigilància de Catalunya es revisa la hiperalgèsia induïda per opioides. En cas d’un control del dolor insuficient en resposta a un augment de la dosi de l’opiaci, cal considerar-ne el diagnòstic, i pot estar indicat reduir la dosi o bé suspendre o revisar el tractament.

En el mateix número s’actualitza la informació sobre interaccions farmacològiques i nous riscos, i també es recomana evitar l’embaràs en dones tractades amb dolutegravir arran d’un possible risc de defectes del tub neural.

 

Categoria: Toxicitat
En el darrer número del butlletí alemany Arznei-telegramm s’alerta del risc de múltiples fractures vertebrals després de suspendre el tractament amb denosumab.

El denosumab és un anticòs monoclonal d’administració subcutània que inhibeix la resorció òssia en unir-se al lligand del receptor RANK de la superfície dels osteoclasts. S’han descrit efectes adversos greus, com la hipocalcèmia, l’osteonecrosi maxil·lar i les fractures atípiques (Butll Farmacovigilància Catalunya 2014;12:14-16).

Diverses publicacions recents s’han fet ressò d’un risc de múltiples fractures vertebrals espontànies en suspendre el tractament amb denosumab. Aquest risc s’ha observat tant amb l’especialitat a dosis de 60 mg (Prolia) per a l’osteoporosi, com a dosis de 120 mg (Xgeva) en pacients amb metàstasis òssies de tumors sòlids. S’ha suggerit com a possible mecanisme un efecte rebot del recanvi ossi. Tot i que les dades són molt limitades, alguns autors proposen considerar el canvi a un bifosfonat en retirar el denosumab. S’ha de considerar aquest risc abans d’iniciar tractament amb denosumab en l’avaluació de la seva relació benefici-risc.

 

Categoria: Toxicitat
En el darrer número del butlletí alemany arznei-telegramm es descriu un cas de pèrdua d’audició unilateral amb alteració de l’equilibri en una pacient amb artritis psoriàsica tractada amb secukinumab.

El secukinumab és un anticòs monoclonal que actua sobre la IL17 aprovat per al tractament de la psoriasi, l’artritis psoriàsica i l’espondilitis anquilosant. El secukinumab pot augmentar el risc d’infeccions respiratòries, com otitis mitjana. També s’ha relacionat amb alguna malaltia autoimmunitària com la malaltia de Crohn (Butll Groc 2017;30:16-20).

En el cas descrit, la pèrdua d’audició va ser conseqüència d’una otitis mitjana amb perforació de la membrana timpànica. Atès aquest possible risc, es recomana una vigilància estreta dels pacients tractats amb secukinumab.

 

Categoria: Toxicitat
Arran del risc de malformacions congènites i d’alteracions neuropsiquiàtriques associat a l’ús de retinoides, l’EMA ha recomanat actualitzar les mesures per evitar-ne l’exposició durant l’embaràs i les advertències sobre els seus efectes neuropsiquiàtrics. En el darrer número del Butlletí de Farmacovigilància de Catalunya es revisa aquesta qüestió.

A fi d’evitar-ne l’exposició durant la gestació, cal assessorar detalladament la pacient sobre el risc de malformacions congènites, requerir l’ús de mètodes contraceptius efectius, comprovar periòdicament l’absència d’embaràs i signar un document de reconeixement de risc. A més, s’ha d’estar alerta al possible risc de depressió, ansietat, alteracions de l’humor i símptomes psicòtics en pacients tractats. D’altra banda, aquests fàrmacs també s’han associat a disfunció sexual, que en alguns casos era persistent malgrat suspendre el tractament.

Es recomana, per tant, reservar el tractament amb retinoides orals només en cas que sigui absolutament necessari.

 

Categoria: Toxicitat
Els fàrmacs anticolinèrgics s’associen a un major risc de demència en persones d’edat avançada, fins a 20 anys després de l'exposició, segons els resultats d’un estudi de casos i controls (BMJ 2018;361:k1315).

En la gent gran, els fàrmacs amb activitat anticolinèrgica s’han d’utilitzar amb molta precaució, perquè poden precipitar o agreujar episodis de confusió. D’altra banda, l’exposició crònica continuada a aquests fàrmacs pot augmentar la incidència de demència i de malaltia d’Alzheimer (Butll Groc 2015;28:1-4).

A partir de la base de dades GPRD del Regne Unit, es van aparellar més de 40.000 adults grans amb un diagnòstic de demència amb 283.933 controls sense demència. Durant els 4-20 anys abans del diagnòstic de demència, un 35% dels casos i un 30% dels controls van rebre un fàrmac amb una elevada càrrega anticolinèrgica cognitiva, com l’amitriptilina o la paroxetina. Es va observar que una elevada exposició a fàrmacs anticolinèrgics s’associa a un augment del risc de demència, sobretot els antidepressius, els antiespasmòdics urinaris i els fàrmacs per a la malaltia de Parkinson.

Segons l’editorial acompanyant, en general es recomana evitar els fàrmacs anticolinèrgics en persones d’edat avançada, i considerar mesures no farmacològiques o alternatives farmacològiques per als fàrmacs amb més càrrega anticolinèrgica (BMJ 2018;361:k1722).

 

Categoria: Toxicitat
Els resultats d’un estudi recent confirmen que l’àcid valproic a dosis altes és el que s’associa a un risc més alt de malformacions congènites (Lancet Neurol 2018; 18 d’abril).

A partir del registre internacional EURAP es van avaluar 7.355 gestacions exposades als vuit antiepilèptics més emprats en monoteràpia. Es va observar que les gestants tractades amb dosis altes d’àcid valproic (>1.450 mg al dia) tenien el risc més alt de malformacions congènites majors (25%), mentre que dosis baixes de lamotrigina (≤ 325 mg al dia) s’associaven al risc més baix (2,5%). En general, els riscos associats a lamotrigina, levetiracetam i oxcarbazepina eren similars als dels nens no exposats. No obstant, els pocs embarassos exposats a altres nous antiepilèptics no permeten aportar dades. A més, tampoc no dona informació sobre els efectes entre els diferents antiepilèptics en el desenvolupament neurològic dels nens de mares tractades amb antiepilèptics durant la gestació (Lancet Neurol 2018; 18 d’abril).

 

Categoria: Toxicitat
Nombrosos medicaments poden causar o agreujar una neuropatia perifèrica. En el darrer número del Butlletí de Farmacovigilància de Catalunya es revisen els principals fàrmacs implicats en aquesta patologia. Els quimioteràpics antineoplàstics, els antiinfecciosos i els immunosupressors són els principals grups implicats. És important considerar-ne el risc en pacients amb altres factors de risc de neuropatia, com la diabetis o el consum d’alcohol, evitar associar medicaments que poden induir-la i informar el pacient. La detecció precoç i la modificació de la pauta de tractament són factors importants per reduir la incidència i la gravetat de la neuropatia.

També s’informa de les actuacions recents en relació amb les alertes de seguretat de l’àcid valproic durant la gestació, per part de l’administració sanitària.