Categoria: Toxicitat
Nombrosos medicaments poden causar o agreujar una neuropatia perifèrica. En el darrer número del Butlletí de Farmacovigilància de Catalunya es revisen els principals fàrmacs implicats en aquesta patologia. Els quimioteràpics antineoplàstics, els antiinfecciosos i els immunosupressors són els principals grups implicats. És important considerar-ne el risc en pacients amb altres factors de risc de neuropatia, com la diabetis o el consum d’alcohol, evitar associar medicaments que poden induir-la i informar el pacient. La detecció precoç i la modificació de la pauta de tractament són factors importants per reduir la incidència i la gravetat de la neuropatia.

També s’informa de les actuacions recents en relació amb les alertes de seguretat de l’àcid valproic durant la gestació, per part de l’administració sanitària.

 

Categoria: Toxicitat
En pacients amb diabetis tipus 2, l’ús d’inhibidors de la dipeptidilpeptidasa-4 (DPP-4) o gliptines s’associa a un augment del risc de malaltia inflamatòria intestinal, segons els resultats d’un estudi observacional (BMJ 2018;360:k872).

A partir de la base de dades d’atenció primària britànica GPRD, es van avaluar 141.170 adults que havien iniciat tractament amb un hipoglucemiant no insulínic des del 2007. Durant el seguiment, la incidència de malaltia inflamatòria intestinal en els tractats amb una gliptina va ser de 53 per 100.000 anys-persona, en comparació de 35 per 100.000 amb un altre hipoglucemiant. El risc assolia un pic als 3-4 anys d’ús, i aquest semblava limitat a la colitis ulcerosa. Els autors calculen que caldria tractar 2.291 pacients durant 2 anys (o 1.177 durant 4 anys) perquè es produís un cas de malaltia inflamatòria intestinal.

Tot i que el risc absolut és baix i caldria confirmar aquestes troballes amb altres estudis, s’hauria de tenir en compte aquest risc, sobretot en persones amb antecedents de malalties autoimmunes.

 

Categoria: Toxicitat
El daclizumab (Zinbryta), un anticòs monoclonal d’administració parenteral autoritzat per al tractament de l’esclerosi múltiple, ha estat retirat del mercat a tot el món després que es notifiquessin alguns casos d’encefalitis i de meningoencefalitis greu en pacients tractats (EMA, 7 març 2018).

En una notícia anterior vam comentar que l’EMA estava revisant la toxicitat del daclizumab, arran d’alguns casos d’hepatotoxicitat greu, fins i tot mortals (notícia juliol 2017). Després dels casos notificats de trastorns cerebrals inflamatoris, l’EMA va recomanar-ne la suspensió i el laboratori fabricant va anunciar la retirada del daclizumab a tot el món i l'aturada dels estudis en curs.

 

Categoria: Toxicitat
Diversos antibiòtics poden estar implicats en trastorns del moviment. En el darrer número del Butlletí de Farmacovigilància de Catalunya es revisen els principals trastorns del moviment causats per l’ús d’antibiòtics. L’atàxia per metronidazol o per quinolones, el tremolor i el parkinsonisme per antituberculosos, o les mioclònies per cefalosporines, en són alguns exemples. Davant l’aparició o l’agreujament d’un quadre d’aquest tipus, cal pensar en el fàrmac entre les possibles causes i reavaluar-ne la relació benefici-risc.

També s’informa de les modificacions del programa de seguiment dels pacients tractats amb clozapina, de les noves contraindicacions i recomanacions del fingolimod, i de la retirada de l’Inzitan del mercat, comunicades per l’Agència Espanyola de Medicaments.

 

Categoria: Toxicitat
Els nens de mares tractades amb antihistamínics H2 o amb inhibidors de la bomba de protons (IBP) durant l'embaràs poden tenir més risc d’asma, segons una metanàlisi recent (Pediatrics 2018; gener).

A partir dels resultats de vuit estudis observacionals, l’asma va ser més freqüent en els nens de mares que havien pres aquests fàrmacs durant la gestació (10%) que les no tractades (5%). El risc es mantenia elevat quan es consideraven només els IBP (RR=1,34) o els antihistamínics H2 (RR=1,57). Tot i que no es poden excloure biaixos perquè no s’ha ajustat per factors de confusió, s’ha suggerit que aquests fàrmacs podrien provocar que les proteïnes alimentàries a l’estómac actuessin com a al·lèrgens i produir una sensibilització al·lèrgica ràpida. Els autors conclouen que aquestes dades poden ajudar a tenir precaució a l’hora de prendre aquests fàrmacs durant la gestació.

Caldrà esperar els resultats d’altres estudis en curs per confirmar o no aquesta associació (NPJ Prim Care Respir Med 2016;26:16001).

 

Categoria: Toxicitat
Els trastorns del control dels impulsos, com la hipersexualitat, l’addicció al joc o les compres compulsives són efectes adversos coneguts dels fàrmacs dopaminèrgics emprats per al tractament de la malaltia de Parkinson, com el pramipexol, i també s’ha descrit amb antipsicòtics atípics, com l’aripiprazol (Butll Farmacovigilància Catalunya 2017;15:9-10).

En el darrer número del butlletí arznei-telegram es comenta un cas d’hipersexualitat en un pacient amb malaltia d’Alzheimer tractat amb donepezil. S’han publicat alguns casos d’hipersexualitat poc després d’iniciar tractament amb donepezil, que van millorar en retirar el fàrmac.

 

Categoria: Toxicitat
L’ús actual o recent de contraceptius hormonals s’associa a un augment del risc de càncer de mama, segons els resultats d’un estudi observacional (NEJM 2017;377:2228-39).

Es van seguir 1,8 milions de dones de menys de 50 anys a Dinamarca durant uns 11 anys. L’ús actual o recent d’un contraceptiu hormonal es va associar a un augment del risc de càncer de mama incident, en comparació de no haver rebut mai contracepció (68 comparat amb 55 neoplàsies de mama per 100.000 anys-persona). El risc augmentava amb la durada d’exposició. L’augment de risc també es va observar amb el DIU de levonorgestrel. Els autors, no obstant, consideren que l’augment absolut del risc és petit.

Algunes limitacions de l’estudi, no obstant, podrien explicar aquests resultats, segons algun autor. D’altra banda, com es comenta a l’editorial acompanyant, cal valorar la relació benefici-risc dels contraceptius orals, atès que, a banda de la contracepció eficaç i dels efectes beneficiosos sobre la dismenorrea o la menorràgia, poden reduir el risc de neoplàsies d’ovari, endometri i de còlon (NEJM 2017;377:2276-77).

 

Categoria: Toxicitat
En nens amb asma, l’ús de corticoides sistèmics s’associa a un increment del risc de fractura, però el tractament amb corticoides inhalats no augmenta el risc, segons els resultats d’un estudi observacional (JAMA Pediatrics 2017; 13 novembre).

L’any 2015, en una revisió sistemàtica de 18 estudis (7 assaigs clínics i 11 estudis observacionals) l’ús de corticoides inhalats durant almenys 12 mesos en adults o en nens amb asma no es va associar de manera significativa a efectes nocius sobre les fractures o la densitat mineral òssia (BMJ Open 2015;5:e008554).

En un estudi de casos i controls de base poblacional gairebé 4.000 nens de 2 a 18 anys que havien patit una fractura després de ser diagnosticats d’asma van ser aparellats amb uns 16.000 nens amb asma sense fractura. Després d’ajustar per múltiples variables, la prescripció d’un corticoide sistèmic l’any anterior es va associar a un augment d’un 17% del risc de fractura, en comparació de la no prescripció. No obstant,la prescripció d’un corticoide inhalat no es va associar a un risc de fractura. Segons els autors, la manca de risc de fractura amb els corticoides inhalats és tranquil·litzadora. El control de l’asma amb corticoides inhalats podria disminuir el risc d’exacerbacions d’asma que requereixen corticoides sistèmics, i per tant reduir el risc de fractura.

 

Categoria: Toxicitat
El tocilizumab (Roactemra) és un anticòs monoclonal que actua sobre el receptor de la interleucina 6 emprat en l’artritis reumatoide i l’artritis idiopàtica juvenil. S’ha associat a algun cas de malaltia autoimmunitària, com encefalopatia autoimmunitària, així com de lesions cutànies psoriasiformes (Dermatology 2014;228:311-3).

En el darrer número del butlletí alemany arznei-telegramm es descriu un cas de psoriasi en un pacient amb artritis reumatoide després de 5 mesos de tractament amb tocilizumab. Tot i que pel seu mecanisme no sembla plausible, alguns fàrmacs biològics aprovats per a la psoriasi, com l’ustekinumab o els anti-TNF, poden produir paradoxalment exacerbacions de psoriasi.

 

Categoria: Toxicitat
La brivudina (Nervinex) és un antivíric per al tractament de l’herpes zòster que només està indicat en pacients adults immunocompetents. La seva administració conjunta amb fàrmacs pirimidínics, com el 5-fluorouracil, la capecitabina o el tegafur, està contraindicada a causa del risc d’interacció mortal.

Tot i que aquesta interacció ja ha estat motiu d’una alerta de seguretat i que està inclosa a les fitxes tècniques i el prospecte, se segueixen rebent casos notificats als centres de farmacovigilància, i recentment a Catalunya se n’ha rebut un de mortal. En el darrer número del Butlletí de Farmacovigilància de Catalunya es recorda novament el risc d’administrar brivudina en pacients oncològics tractats amb fluoropirimidines i, en cas d’administració accidental cal interrompre els dos fàrmacs i ingressar el pacient per tal de prevenir-ne les complicacions.

En el mateix número, també es recorden els riscos de defectes congènits i trastorns del desenvolupament associats amb l’ús d’àcid valproic durant la gestació.