En pacients d’edat avançada amb MPOC, l’inici d’ús d’anticolinèrgics i d’estimulants beta-adrenèrgics de llarga durada s’associa a un augment de risc cardiovascular similar, segons els resultats d’un estudi de casos i controls niat (JAMA Intern Med 2013;20 maig).

A partir de dades de registres canadencs, es van incloure 191.000 pacients amb MPOC de més de 65 anys, un 28% dels quals havien tingut un episodi cardiovascular. D’aquests, gairebé 27.000 van ser aparellats amb controls. Els nous usuaris d’anticolinèrgics i d’estimulants beta de llarga durada van presentar més risc d’esdeveniments cardiovasculars, en comparació dels no usuaris (OR d’1,31 i 1,14, respectivament), sense diferències significatives entre ambdós grups de fàrmacs. El risc semblava més alt després de 2 a 3 setmanes d’iniciar el tractament. Els autors recomanen una supervisió estreta dels pacients amb MPOC que necessiten broncodilatadors de llarga durada, independentment del grup de fàrmacs. No obstant, segons l’editorial acompanyant, no es pot fer una recomanació ferma (JAMA Intern Med 2013;20 maig).

Els hipnosedants són àmpliament prescrits, sobretot en persones d’edat avançada. Poden produir pèrdua de memòria, caigudes, fractures i accidents de trànsit, fatiga durant el dia, tolerància i addicció. Els d’acció més curta, com zolpidem o zopiclona, s’han associat a somnambulisme i comportaments complexos durant el son.

A aquests riscos coneguts, s’hi han afegit recentment senyals que indiquen un possible risc de demència en gent gran, de pneumònia, i fins i tot d’augment de la mortalitat. En el darrer número del Butlletí Groc es revisen els resultats de nous estudis sobre els riscos associats.

Atès l’elevat consum d’aquests fàrmacs, els riscos associats poden tenir un impacte sanitari considerable.

Amb el títol “Nou anys després del Vioxx: els AINE encara són motiu de preocupació” al darrer article de l’NPS Direct es revisen les darreres novetats sobre el risc cardiovascular dels AINE i es recomana:

• Emprar la mínima dosi eficaç, durant el menor temps possible.
  
• Triar l’AINE amb menys risc.
  
• Tenir especial precaució quan es prescriu diclofenac.
  
• Considerar els factors de risc cardiovascular abans de prescriure’ls.
  

Els suplements amb àcids grassos omega 3 no han mostrat reduir la morbiditat cardiovascular en pacients amb múltiples factors de risc cardiovascular, segons un assaig clínic recent (N Engl J Med 2013;368:1800-8).

En un assaig clínic en pacients amb antecedent d’infart de miocardi els suplements d’1 g al dia d’àcids grassos omega 3 van reduir la mortalitat cardiovascular i la mort sobtada (Butll Groc 2005;18:13-14). No obstant, en altres assaigs de prevenció secundària no hi van mostrar efecte beneficiós. En una metanàlisi recent de 20 assaigs clínics, amb prop de 69.000 pacients, els suplements d’àcids grassos poliinsaturats omega 3 no van reduir la mortalitat, l’infart, ni l’ictus, durant un seguiment d’1 a 6 anys (JAMA 2012;308:1024-33).

En aquest assaig italià, s’hi van incloure uns 12.500 pacients amb diversos factors de risc cardiovascular o malaltia arterioscleròtica (angina, ictus previ o malaltia vascular perifèrica) però sense infart de miocardi. Van ser aleatoritzats a rebre 1 g al dia d’àcids grassos omega 3 o bé placebo. Després d’un seguiment mitjà de 5 anys, la incidència de la variable principal (mort, infart no mortal i ictus no mortal) va ser similar en els dos grups. Tampoc no es van observar diferències en les variables secundàries entre els dos grups. Els autors conclouen que els suplements d’àcids omega 3 no redueixen la mortalitat de causa cardiovascular ni els ingressos per causes cardiovasculars.

L’Agència Europea del Medicament (EMA) ha publicat una llista inicial dels medicaments sotmesos a plans especials de farmacovigilància (EMA, 25 d’abril 2013).

Aquests medicaments inclouran un triangle negre invertit en els seus prospectes i fitxes tècniques, juntament amb una breu explicació sobre el significat d’aquest triangle. L’objectiu d’aquest símbol és promoure la notificació de sospites de reaccions adverses per part dels professionals sanitaris, perquè el medicament és nou (autoritzats des de gener de 2011) o perquè hi ha dades limitades sobre la seva seguretat.

El tolvaptan (Samsca) no s’hauria d’utilitzar durant més de 30 dies ni en pacients amb hepatopatia prèvia, com cirrosi hepàtica, segons ha alertat l’FDA nord-americana).

El tolvaptan és un antagonista selectiu dels receptors de vasopressina V2 autoritzat a Europa per al tractament de la hiponatrèmia secundària a la SIADH (notícia, març 2011). En assaigs clínics en pacients amb malaltia poliquística renal tractats amb tolvaptan s’ha observat un augment del risc de toxicitat hepàtica. En cas que apareguin signes de toxicitat hepàtica, cal suspendre el tractament.

Diversos fàrmacs poden ser causa d’hiperglucèmia en pacients no diabètics, produir una diabetis o descompensar una diabetis existent, tot i que poques vegades s’hi pensa.

En el darrer número de Farmacovigilància es revisen les hiperglucèmies de causa farmacològica (Butll Farmacovigilància 2013;11:1-3). Els medicaments implicats són sobretot corticoides, antipsicòtics atípics, antiretrovirals, antineoplàstics, alguns antihipertensius i contraceptius orals, entre d’altres. Davant l’aparició d’una hiperglucèmia, cal valorar el paper dels fàrmacs que pren el pacient.

L’ús d’inhibidors de la bomba de protons (IBP) en persones d’edat avançada després de l’alta d’hospitals d’aguts s’associa a un augment de la mortalitat, segons els resultats d’un estudi recent (JAMA Intern Med 2013;173:518-23).

Es va avaluar la relació entre el tractament amb IBP i el risc de mort o de la variable combinada de mort o reingrés en 491 pacients de 65 anys o més donats d’alta d’hospitals d’aguts. L’ús d’IBP, sobretot a dosis altes, es va associar a un augment de la mortalitat, però no de la variable combinada. Els autors conclouen que cal ser prudent en l’ús d’aquests fàrmacs, sobretot en persones d’edat avançada, i considerar els efectes beneficiosos i els riscos del tractament prolongat amb IBP.

Com es conclou en l’editorial acompanyant, només perquè el pacient hagi tolerat un tractament prolongat no significa que sigui un tractament adequat. Una revisió acurada i regular del tractament del pacient i la retirada dels medicaments que ja no es consideren necessaris permetrà una prescripció més prudent (JAMA Intern Med 2013;173:524-25).

El ranelat d’estronci (Osseor, Protelos) s’ha associat a un increment del risc d’infart de miocardi, segons ha alertat l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS, 16 de abril).

Fa un any s’alertava del risc de tromboembolisme venós i reaccions dermatològiques greus en pacients tractats amb ranelat d’estronci (notícia març 2012).

Tot i que l’Agència europea ha anunciat que revisarà la relació benefici-risc del ranelat d’estronci, aquests riscos superen els possibles efectes beneficiosos en l’osteoporosi en dones postmenopàusiques i en homes amb alt risc de fractura.

Amb aquest títol, en el número d’abril de l’Australian Prescriber, es revisa la història de la metformina i es reflexiona sobre com la preocupació pels seus efectes adversos va retardar que esdevingués un fàrmac de primera línia per al tractament de la diabetis de tipus 2 (Aust Prescr 2013;36:38-9).

En el mateix número del butlletí, es fa ressò del polèmic llibre “Bad Pharma: How drug companies mislead doctors and harm patients”, en el qual l’autor, entre altres qüestions, ressalta la importància del biaix de publicació i analitza les pràctiques de comercialització dels medicaments (Aust Prescr 2013;36:55).