L’ús per primera vegada d’un bifosfonat per via oral s’associa a un augment del risc d’uveïtis i escleritis, segons els resultats d’un estudi observacional (CMAJ 2012; 2 d’abril).

Els bifosfonats s’han relacionat amb un risc d’efectes adversos inflamatoris oculars, com conjuntivitis, iritis, uveïtis, escleritis i epiescleritis (Butll Farmacovigilància 2005;3:9-11).

En un estudi de cohorts retrospectiu es van avaluar els pacients visitats per un oftalmòleg durant 7 anys. Es van identificar gairebé 11.000 pacients que havien iniciat un bifosfonat oral i 923.000 no havien estat tractats. En comparació dels no tractats, l’ús de bifosfonats es va associar a un augment del risc d’uveïtis i d’escleritis, amb uns riscos relatius ajustats d’1,45 i 1,51, respectivament.

Cal informar els pacients sobre els signes o símptomes d’uveïtis o escleritis, per tal d’iniciar tractament i considerar la retirada del bifosfonat.