Categoria: Toxicitat
En nens amb asma, l’ús de corticoides sistèmics s’associa a un increment del risc de fractura, però el tractament amb corticoides inhalats no augmenta el risc, segons els resultats d’un estudi observacional (JAMA Pediatrics 2017; 13 novembre).

L’any 2015, en una revisió sistemàtica de 18 estudis (7 assaigs clínics i 11 estudis observacionals) l’ús de corticoides inhalats durant almenys 12 mesos en adults o en nens amb asma no es va associar de manera significativa a efectes nocius sobre les fractures o la densitat mineral òssia (BMJ Open 2015;5:e008554).

En un estudi de casos i controls de base poblacional gairebé 4.000 nens de 2 a 18 anys que havien patit una fractura després de ser diagnosticats d’asma van ser aparellats amb uns 16.000 nens amb asma sense fractura. Després d’ajustar per múltiples variables, la prescripció d’un corticoide sistèmic l’any anterior es va associar a un augment d’un 17% del risc de fractura, en comparació de la no prescripció. No obstant,la prescripció d’un corticoide inhalat no es va associar a un risc de fractura. Segons els autors, la manca de risc de fractura amb els corticoides inhalats és tranquil·litzadora. El control de l’asma amb corticoides inhalats podria disminuir el risc d’exacerbacions d’asma que requereixen corticoides sistèmics, i per tant reduir el risc de fractura.

 

Categoria: Toxicitat
El tocilizumab (Roactemra) és un anticòs monoclonal que actua sobre el receptor de la interleucina 6 emprat en l’artritis reumatoide i l’artritis idiopàtica juvenil. S’ha associat a algun cas de malaltia autoimmunitària, com encefalopatia autoimmunitària, així com de lesions cutànies psoriasiformes (Dermatology 2014;228:311-3).

En el darrer número del butlletí alemany arznei-telegramm es descriu un cas de psoriasi en un pacient amb artritis reumatoide després de 5 mesos de tractament amb tocilizumab. Tot i que pel seu mecanisme no sembla plausible, alguns fàrmacs biològics aprovats per a la psoriasi, com l’ustekinumab o els anti-TNF, poden produir paradoxalment exacerbacions de psoriasi.

 

Categoria: Toxicitat
La brivudina (Nervinex) és un antivíric per al tractament de l’herpes zòster que només està indicat en pacients adults immunocompetents. La seva administració conjunta amb fàrmacs pirimidínics, com el 5-fluorouracil, la capecitabina o el tegafur, està contraindicada a causa del risc d’interacció mortal.

Tot i que aquesta interacció ja ha estat motiu d’una alerta de seguretat i que està inclosa a les fitxes tècniques i el prospecte, se segueixen rebent casos notificats als centres de farmacovigilància, i recentment a Catalunya se n’ha rebut un de mortal. En el darrer número del Butlletí de Farmacovigilància de Catalunya es recorda novament el risc d’administrar brivudina en pacients oncològics tractats amb fluoropirimidines i, en cas d’administració accidental cal interrompre els dos fàrmacs i ingressar el pacient per tal de prevenir-ne les complicacions.

En el mateix número, també es recorden els riscos de defectes congènits i trastorns del desenvolupament associats amb l’ús d’àcid valproic durant la gestació.

 

Categoria: Eficàcia
Al darrer número del butlletí Australian Prescriber es revisa de manera sintètica la prescripció de medicaments en persones fràgils d’edat avançada.

Les persones fràgils d’edat avançada estan més exposades a polimedicació i a fàrmacs amb efectes anticolinèrgics i sedants, amb el conseqüent augment del risc d’efectes adversos, com les caigudes. A més, els possibles canvis en la farmacocinètica i la farmacodinàmia incrementen la incidència i la gravetat d’aquests efectes adversos. La prescripció de medicaments en aquests pacients requereix una vigilància i revisió constant, i considerar-ne eventualment la desprescripció.

 

Categoria: Mercat
La major part dels diners gastats en promoció comercial van anar destinats a medicaments que ofereixen poc o cap efecte terapèutic beneficiós, segons els resultats d’un estudi recent (CMAJ Open 2017;5:E424-28).

Els resultats d’un estudi sobre 25 fàrmacs més fortament promoguts als Estats Units van mostrar que aquests productes tenen un valor terapèutic limitat (BMJ 2017;357:j1855).

En una anàlisi de cohorts es van identificar els 50 fàrmacs més fortament promoguts (en quantitat de diners gastats en anuncis en revistes i en visitadors mèdics) i els 50 fàrmacs més venuts (per valor en dòlars) durant 2013, 2014 i 2015 al Canadà. L’avenç terapèutic es va classificar com a major, moderat o poc o nul, segons el Patented Medicine Prices Review Board i la revista francesa Prescrire. Es va disposar de qualificació terapèutica per a 42 dels 79 medicaments més promoguts durant els 3 anys i de 40 dels 61 medicaments més venuts. Gairebé tots els diners gastats en promoció en cadascun dels 3 anys eren destinats a medicaments amb poc o nul efecte terapèutic beneficiós. Per tant, abans de prescriure’ls, cal preguntar-se pel valor dels fàrmacs que són objecte de més promoció comercial per part dels laboratoris farmacèutics.

 

Categoria: Eficàcia
La gabapentina i la pregabalina, àmpliament emprades en la lumbàlgia crònica, ofereixen poc efecte beneficiós i s’associen a efectes adversos substancials, segons una revisió sistemàtica recent (PLOS Med 2017;14:e1002369).

Fa uns mesos, els resultats d’un assaig clínic revelaven la manca d’eficàcia de la pregabalina en la lumbàlgia (notícia, abril 2017).

En una revisió sistemàtica de vuit assaigs clínics en adults amb lumbàlgia d’almenys 3 mesos es va comparar l’eficàcia i la toxicitat de gabapentina (300 a 3.600 mg al dia) o de pregabalina (100–600 mg al dia) amb un tractament actiu o inactiu. La gabapentina es va associar a una petita reducció del dolor en comparació de placebo i la pregabalina va ser menys eficaç que l’amitriptilina o el celecoxib per alleujar el dolor (amb proves de molt baixa qualitat). Els pacients tractats amb gabapentina van presentar més risc de mareig, fatiga, dificultat mental i trastorns visuals, i els tractats amb pregabalina també van presentar més mareig.

Els autors conclouen que, atesa la manca d’eficàcia i els riscos i els costos associats, cal precaució en l’ús de gabapentinoides per al tractament de la lumbàlgia.

 

02/08/2017: Vacunes i gestació

Categoria: Eficàcia
Durant la gestació, quines vacunes es recomanen i quines estan contraindicades? En el darrer número del butlletí Australian Prescriber es resumeixen les recomanacions d’immunització en les gestants.

Només dues es recomanen de forma rutinària durant l’embaràs, la vacuna de la grip i la de la tosferina. Algunes altres poden ser administrades en algunes circumstàncies. Totes les vacunes amb virus o bacteris vius o atenuats estan contraindicades durant la gestació.

En el mateix número també es revisa el tractament de la insuficiència cardíaca.

 

Categoria: Eficàcia
La ciclobenzaprina (Yurelax) és un fàrmac antic d’estructura similar als antidepressius tricíclics que s’utilitza com a relaxant muscular.

En el darrer número del butlletí canadenc Therapeutics letter es revisen les dades sobre la seva eficàcia i toxicitat, després que sovint és utilitzada per al dolor agut a dosis més altes i durant més temps del necessari, fins i tot durant períodes prolongats.

Els assaigs clínics comparatius amb placebo en espasme muscular/dolor lumbar o cervical o en la fibromiàlgia van ser de curta durada i amb importants limitacions metodològiques per alt risc de biaix. Es conclou que no hi ha dades convincents que la ciclobenzaprina tingui efectes relaxants musculars. Els efectes sobre el dolor són probablement conseqüència de la sedació. Si es prescriu, es recomana iniciar amb dosis baixes a la nit, i durant una setmana com a màxim.

 

Categoria: Toxicitat
El daclizumab és un anticòs monoclonal d’administració parenteral recentment autoritzat per al tractament de l’esclerosi múltiple (Drug Ther Bull 2017;55:18-21). S’ha associat a un augment del risc d’infecció, alteracions hepàtiques i reaccions cutànies; aquests riscos requereixen una vigilància i seguiment acurats (notícia febrer 2017).

L’EMA està revisant la toxicitat del daclizumab, arran d’alguns casos d’hepatotoxicitat greu, fins i tot mortals. En els propers mesos, s’esperen noves mesures per part de les agències reguladores a fi de minimitzar-ne el risc (arznei-telegramm 2017;48:64).

 

Categoria: Toxicitat
S’han notificat alguns casos d’osteonecrosi del conducte auditiu extern en pacients tractats amb denosumab per a l’osteoporosi (Drug Safety Update 2017;10:2-3).

El denosumab és un anticòs monoclonal d’administració per via subcutània autoritzat, a dosis de 60 mg per a l’osteoporosi, i a dosis de 120 mg per a la prevenció d’esdeveniments relacionats amb l’esquelet en adults amb metàstasis òssies de tumors sòlids. S’ha descrit osteonecrosi maxil•lar i hipocalcèmia greu en pacients tractats (Butll Farmacovigilància Catalunya 2014;12:14-16).

A finals de 2015 es van descriure alguns casos rars d’osteonecrosi del conducte auditiu extern en pacients tractats amb bifosfonats, sobretot després de 2 anys o més de tractament (Drug Safety Update 2015;9:4-5 ).

Recentment s’han notificat cinc casos a tot el món d’osteonecrosi del conducte auditiu extern en pacients tractats amb denosumab. Es consideren factors de risc l’ús de corticoides i quimioteràpia. Es recomana vigilar els pacients tractats i considerar-ne la possibilitat en pacients tractats amb denosumab que presenten símptomes de l’oïda, com infeccions cròniques. També s’aconsella als pacients tractats que informin al seu metge si presenten dolor, secreció o infecció d’oïda.