Categoria: Toxicitat
Els nens de mares tractades amb antihistamínics H2 o amb inhibidors de la bomba de protons (IBP) durant l'embaràs poden tenir més risc d’asma, segons una metanàlisi recent (Pediatrics 2018; gener).

A partir dels resultats de vuit estudis observacionals, l’asma va ser més freqüent en els nens de mares que havien pres aquests fàrmacs durant la gestació (10%) que les no tractades (5%). El risc es mantenia elevat quan es consideraven només els IBP (RR=1,34) o els antihistamínics H2 (RR=1,57). Tot i que no es poden excloure biaixos perquè no s’ha ajustat per factors de confusió, s’ha suggerit que aquests fàrmacs podrien provocar que les proteïnes alimentàries a l’estómac actuessin com a al·lèrgens i produir una sensibilització al·lèrgica ràpida. Els autors conclouen que aquestes dades poden ajudar a tenir precaució a l’hora de prendre aquests fàrmacs durant la gestació.

Caldrà esperar els resultats d’altres estudis en curs per confirmar o no aquesta associació (NPJ Prim Care Respir Med 2016;26:16001).

 

Categoria: Toxicitat
Els trastorns del control dels impulsos, com la hipersexualitat, l’addicció al joc o les compres compulsives són efectes adversos coneguts dels fàrmacs dopaminèrgics emprats per al tractament de la malaltia de Parkinson, com el pramipexol, i també s’ha descrit amb antipsicòtics atípics, com l’aripiprazol (Butll Farmacovigilància Catalunya 2017;15:9-10).

En el darrer número del butlletí arznei-telegram es comenta un cas d’hipersexualitat en un pacient amb malaltia d’Alzheimer tractat amb donepezil. S’han publicat alguns casos d’hipersexualitat poc després d’iniciar tractament amb donepezil, que van millorar en retirar el fàrmac.

 

Categoria: Toxicitat
L’ús actual o recent de contraceptius hormonals s’associa a un augment del risc de càncer de mama, segons els resultats d’un estudi observacional (NEJM 2017;377:2228-39).

Es van seguir 1,8 milions de dones de menys de 50 anys a Dinamarca durant uns 11 anys. L’ús actual o recent d’un contraceptiu hormonal es va associar a un augment del risc de càncer de mama incident, en comparació de no haver rebut mai contracepció (68 comparat amb 55 neoplàsies de mama per 100.000 anys-persona). El risc augmentava amb la durada d’exposició. L’augment de risc també es va observar amb el DIU de levonorgestrel. Els autors, no obstant, consideren que l’augment absolut del risc és petit.

Algunes limitacions de l’estudi, no obstant, podrien explicar aquests resultats, segons algun autor. D’altra banda, com es comenta a l’editorial acompanyant, cal valorar la relació benefici-risc dels contraceptius orals, atès que, a banda de la contracepció eficaç i dels efectes beneficiosos sobre la dismenorrea o la menorràgia, poden reduir el risc de neoplàsies d’ovari, endometri i de còlon (NEJM 2017;377:2276-77).

 

Categoria: Eficàcia
En el darrer post del blog El Rincón de Sísifo es publica un interessant comentari de la metanàlisi publicada al BMJ sobre els anticoagulants orals per a la prevenció de l’ictus en pacients amb fibril·lació auricular (BMJ 2017;359:j5058), així com de l’editorial que l’acompanya (BMJ 2017;359:j5399).

 

Categoria: Toxicitat
En nens amb asma, l’ús de corticoides sistèmics s’associa a un increment del risc de fractura, però el tractament amb corticoides inhalats no augmenta el risc, segons els resultats d’un estudi observacional (JAMA Pediatrics 2017; 13 novembre).

L’any 2015, en una revisió sistemàtica de 18 estudis (7 assaigs clínics i 11 estudis observacionals) l’ús de corticoides inhalats durant almenys 12 mesos en adults o en nens amb asma no es va associar de manera significativa a efectes nocius sobre les fractures o la densitat mineral òssia (BMJ Open 2015;5:e008554).

En un estudi de casos i controls de base poblacional gairebé 4.000 nens de 2 a 18 anys que havien patit una fractura després de ser diagnosticats d’asma van ser aparellats amb uns 16.000 nens amb asma sense fractura. Després d’ajustar per múltiples variables, la prescripció d’un corticoide sistèmic l’any anterior es va associar a un augment d’un 17% del risc de fractura, en comparació de la no prescripció. No obstant,la prescripció d’un corticoide inhalat no es va associar a un risc de fractura. Segons els autors, la manca de risc de fractura amb els corticoides inhalats és tranquil·litzadora. El control de l’asma amb corticoides inhalats podria disminuir el risc d’exacerbacions d’asma que requereixen corticoides sistèmics, i per tant reduir el risc de fractura.

 

Categoria: Toxicitat
El tocilizumab (Roactemra) és un anticòs monoclonal que actua sobre el receptor de la interleucina 6 emprat en l’artritis reumatoide i l’artritis idiopàtica juvenil. S’ha associat a algun cas de malaltia autoimmunitària, com encefalopatia autoimmunitària, així com de lesions cutànies psoriasiformes (Dermatology 2014;228:311-3).

En el darrer número del butlletí alemany arznei-telegramm es descriu un cas de psoriasi en un pacient amb artritis reumatoide després de 5 mesos de tractament amb tocilizumab. Tot i que pel seu mecanisme no sembla plausible, alguns fàrmacs biològics aprovats per a la psoriasi, com l’ustekinumab o els anti-TNF, poden produir paradoxalment exacerbacions de psoriasi.

 

Categoria: Toxicitat
La brivudina (Nervinex) és un antivíric per al tractament de l’herpes zòster que només està indicat en pacients adults immunocompetents. La seva administració conjunta amb fàrmacs pirimidínics, com el 5-fluorouracil, la capecitabina o el tegafur, està contraindicada a causa del risc d’interacció mortal.

Tot i que aquesta interacció ja ha estat motiu d’una alerta de seguretat i que està inclosa a les fitxes tècniques i el prospecte, se segueixen rebent casos notificats als centres de farmacovigilància, i recentment a Catalunya se n’ha rebut un de mortal. En el darrer número del Butlletí de Farmacovigilància de Catalunya es recorda novament el risc d’administrar brivudina en pacients oncològics tractats amb fluoropirimidines i, en cas d’administració accidental cal interrompre els dos fàrmacs i ingressar el pacient per tal de prevenir-ne les complicacions.

En el mateix número, també es recorden els riscos de defectes congènits i trastorns del desenvolupament associats amb l’ús d’àcid valproic durant la gestació.

 

Categoria: Eficàcia
Al darrer número del butlletí Australian Prescriber es revisa de manera sintètica la prescripció de medicaments en persones fràgils d’edat avançada.

Les persones fràgils d’edat avançada estan més exposades a polimedicació i a fàrmacs amb efectes anticolinèrgics i sedants, amb el conseqüent augment del risc d’efectes adversos, com les caigudes. A més, els possibles canvis en la farmacocinètica i la farmacodinàmia incrementen la incidència i la gravetat d’aquests efectes adversos. La prescripció de medicaments en aquests pacients requereix una vigilància i revisió constant, i considerar-ne eventualment la desprescripció.

 

Categoria: Mercat
La major part dels diners gastats en promoció comercial van anar destinats a medicaments que ofereixen poc o cap efecte terapèutic beneficiós, segons els resultats d’un estudi recent (CMAJ Open 2017;5:E424-28).

Els resultats d’un estudi sobre 25 fàrmacs més fortament promoguts als Estats Units van mostrar que aquests productes tenen un valor terapèutic limitat (BMJ 2017;357:j1855).

En una anàlisi de cohorts es van identificar els 50 fàrmacs més fortament promoguts (en quantitat de diners gastats en anuncis en revistes i en visitadors mèdics) i els 50 fàrmacs més venuts (per valor en dòlars) durant 2013, 2014 i 2015 al Canadà. L’avenç terapèutic es va classificar com a major, moderat o poc o nul, segons el Patented Medicine Prices Review Board i la revista francesa Prescrire. Es va disposar de qualificació terapèutica per a 42 dels 79 medicaments més promoguts durant els 3 anys i de 40 dels 61 medicaments més venuts. Gairebé tots els diners gastats en promoció en cadascun dels 3 anys eren destinats a medicaments amb poc o nul efecte terapèutic beneficiós. Per tant, abans de prescriure’ls, cal preguntar-se pel valor dels fàrmacs que són objecte de més promoció comercial per part dels laboratoris farmacèutics.

 

Categoria: Eficàcia
La gabapentina i la pregabalina, àmpliament emprades en la lumbàlgia crònica, ofereixen poc efecte beneficiós i s’associen a efectes adversos substancials, segons una revisió sistemàtica recent (PLOS Med 2017;14:e1002369).

Fa uns mesos, els resultats d’un assaig clínic revelaven la manca d’eficàcia de la pregabalina en la lumbàlgia (notícia, abril 2017).

En una revisió sistemàtica de vuit assaigs clínics en adults amb lumbàlgia d’almenys 3 mesos es va comparar l’eficàcia i la toxicitat de gabapentina (300 a 3.600 mg al dia) o de pregabalina (100–600 mg al dia) amb un tractament actiu o inactiu. La gabapentina es va associar a una petita reducció del dolor en comparació de placebo i la pregabalina va ser menys eficaç que l’amitriptilina o el celecoxib per alleujar el dolor (amb proves de molt baixa qualitat). Els pacients tractats amb gabapentina van presentar més risc de mareig, fatiga, dificultat mental i trastorns visuals, i els tractats amb pregabalina també van presentar més mareig.

Els autors conclouen que, atesa la manca d’eficàcia i els riscos i els costos associats, cal precaució en l’ús de gabapentinoides per al tractament de la lumbàlgia.