Destaquem alguns articles de recent publicació, els comentaris dels quals podeu consultar a la base de dades SIETES:

• Un estudi sobre la distorsió en la interpretació i presentació dels resultats d’assaigs clínics no significatius (JAMA 2010;303:2058-64).
  
• Una revisió sistemàtica sobre l’efecte de les estatines en la supervivència de pacients amb infeccions bacterianes (PLoS ONE 5(5):e10702).
  
• Una metanàlisi sobre l’efecte de la prescripció d’antibiòtics en l’aparició de resistències a l’atenció primària (BMJ 2010;340:c2096).
  
• L’FDA alerta de canvis en la fitxa tècnica per risc de fractures associades a l’ús d’inhibidors de la bomba de protons.
  

Els pacients tractats amb metformina presenten reduccions de les concentracions de vitamina B12 i aquesta disminució augmenta amb la durada del tractament, segons els resultats d’un estudi recent (BMJ 2010;340:c2181).

En un assaig clínic 390 pacients diabètics tractats amb insulina van ser aleatoritzats a rebre metformina (850 mg, tres vegades al dia) o bé placebo durant 4,3 anys. L’ús de metformina es va associar a una reducció significativa d’un 19% de les concentracions de vitamina B12 i a un augment del risc de dèficit de vitamina B12. En estudis previs s’ha suggerit que la metformina causa malabsorció de vitamina B12 i augmenta el risc de dèficit de vitamina B12 (Diabetes Care 2010;33:156-61). Les troballes d’aquest estudi mostren que l’efecte de la metformina sobre les concentracions de vitamina és persistent i augmenta amb el temps.

Els autors consideren que aquest dèficit es pot prevenir i que s’hauria de considerar fer determinacions regulars de les concentracions de vitamina B12 durant el tractament prolongat amb metformina. Segons l’editorial, no obstant, no hi ha dades que els pacients es beneficiarien d’aquesta vigilància i que podria ser suficient un consell dietètic (BMJ 2010;340:c2198). Caldria un assaig clínic per determinar si els suplements de vitamina B12 són eficaços en pacients diabètics tractats amb metformina.

Destaquem alguns articles de recent publicació, els comentaris dels quals podeu consultar a la base de dades SIETES:

• Un article de revisió sobre el tractament de la malaltia d’Alzheimer (BIT 2010;22:13-18).
  
• Un butlletí que revisa la disfunció sexual i els condicionaments del mercat (INFAC 2010;18:1-6).
  
• Un estudi observacional sobre el risc d’infecció per Clostridium difficile associat a l’ús d’inhibidors de la bomba de protons (Arch Intern Med 2010;170:784-90).
  
• Una revisió sobre el tractament dels símptomes de vies urinàries baixes en homes (NICE; maig 2010).
  

Una sola administració anual de vitamina D a dosis molt altes sembla augmentar el risc de caigudes i de fractures en dones d’edat avançada, segons un assaig cínic recent (JAMA 2010;303:1815-22).

En dues metanàlisis s’ha observat que la vitamina D, a dosis de 700 a 1.000 UI al dia, té un efecte preventiu de les fractures (Arch Intern Med 2009;169:551-61) i també redueix el risc de caiguda (BMJ 2009;339:843-6).

Per tal de millorar el compliment, prop de 2.300 dones de 70 anys o més considerades d’alt risc de fractura van ser aleatoritzades a rebre una única dosi anual de 500.000 UI de colecalciferol per via oral o bé placebo. Els tractaments es van prendre durant els mesos de tardor o d’hivern durant 3 a 5 anys. Les pacients tractades amb vitamina D van presentar una taxa més elevada de caigudes (83,4 per 100 anys-persona) que les del grup placebo (72,7 anys-persona). Les taxes de fractura també van ser més elevades en les que van rebre la vitamina D.

Segons l’editorial acompanyant, dosis molt altes de vitamina D podrien desencadenar reaccions metabòliques que reduirien de manera paradoxal les concentracions de vitamina D. Aquestes troballes no modifiquen la importància de corregir el dèficit de vitamina D i cal seguir considerant d’elecció l’administració diària de vitamina D (JAMA 2010;303:1861-62).

El proper 14 de juny se celebra a Madrid el El I Congrés de la Blogosfera Sanitària. Aquest Congrés té per objectiu posar en valor i reivindicar la blogosfera sanitària com un centre generador d'opinió i coneixement organitzat i clau en un sistema sanitari modern.També pretén consolidar un grup actiu de discussió i debat integrat pels principals bloggers sanitaris per maximitzar sinèrgies i aprofundir la col.laboració i la coordinació entre iniciatives i actuacions.

La iniciativa pretén ser només la primera d'un gran nombre de trobades i accions que aportin un escenari comú de treball, integrador i al servei de tots els usuaris i protagonistes de la blogosfera sanitària. A més del debat de cadascuna de les taules, el Congrés servirà també per compartir idees i eines a través d'un mercat de blogs i iniciatives web d'accés i participació lliures.

Els fibrats poden reduir la morbiditat cardiovascular, sobretot com a conseqüència d’un efecte preventiu sobre la cardiopatia isquèmica, segons els resultats d’una metanàlisi d’assaigs clínics recent (Lancet, 11 de maig).

Es van incloure 18 assaigs clínics amb fibrats en prevenció primària o secundària amb més de 45.000 participants. El tractament amb fibrats va reduir els esdeveniments coronaris d’11,6% a 8,7%, en comparació de placebo, però no va disminuir el risc d’ictus ni la mortalitat. No es van observar efectes adversos greus. Segons els autors, tot i que la magnitud de l’efecte és modesta, la rellevància clínica també dependrà del grau de risc absolut de la població tractada. Els fibrats es podrien considerar en pacients d’alt risc cardiovascular i en els que presenten dislipèmia combinada.

Destaquem alguns articles de recent publicació, els comentaris dels quals podeu consultar a la base de dades SIETES:

• Un article de revisió sobre la síndrome metabòlica com a entitat més educativa que clínica (Diabetologia 2010;53:600-605).
  
• Una revisió sobre els riscos dels anticoagulants i els antiagregants, i els factors que els determinen (Circulation 2010;121:1960-70).
  
• Una metanàlisi sobre l’eficàcia d’una pauta adjuvant amb quimioteràpia en pacients amb càncer gàstric sotmesos a cirurgia (JAMA 2010; 303:1729-33).
  
• Un butlletí que revisa el tractament de l’acne i l’ús de suplements de iode en l’embaràs (Bol Ter Andal 2010;26:1-6).
  

Els antipsicòtics atípics són àmpliament emprats en indicacions no autoritzades, malgrat les alertes sobre els seus riscos metabòlics i cardíacs, segons es revisa en un article recent (JAMA 2010;303:1582-84).

L’any 2008 als Estats Units els antipsicòtics van ser els fàrmacs més consumits en despesa. A Espanya aquell any els antipsicòtics atípics, sobretot l’olanzapina i la risperidona, van ser dels que van generar més despesa, amb gairebé cinc-cents milions d’euros (Inf Ter SNS 2009;33:93 i 120-22). Aquest elevat consum suggereix que s’utilitzen en indicacions no aprovades. A més, diversos estudis han posat en relleu que la difusió d’alertes sobre els seus riscos y de recomanacions per minimitzar-los tenen poc impacte sobre la prescripció (Arch Intern Med 2010;170:96-103; Arch Gen Psychiatry 2010;67:17-24).

L’ús d’antipsicòtics en indicacions no autoritzades és motiu de preocupació (Notícia novembre 2008). D’altra banda, s’ha tingut coneixement que diversos laboratoris fabricants d’antipsicòtics, com de risperidona, olanzapina i recentment de quetiapina, han hagut de pagar multes milionàries per promoure’ls en indicacions no autoritzades (BMJ 2009;338:191; Departament de Justícia).

Aquestes pràctiques de promoure fàrmacs per a indicacions en les quals manquen dades d’eficàcia i de toxicitat poden tenir conseqüències greus per als pacients i no s’haurien de permetre.