Destaquem alguns articles de recent publicació, els comentaris dels quals podeu consultar a la base de dades SIETES:

• Una metanàlisi sobre l'eficàcia dels nous antidepressius en el tractament de la depressió (Lancet 2009; 29 gener) i un editorial (Lancet 2009; 29 gener).
  
• Un estudi observacional sobre la interacció entre el clopidogrel i els inhibidors de la bomba de protons (CMAJ 2009; 28 gener).
  
• Una revisió sintètica sobre el risc cardiovascular dels anticolinèrgics en la MPOC i sobre la manca d'eficàcia de l'AAS en la prevenció cardiocascular primària en diabètics (MeRec Extra 2009;37).
  
• Una revisió sobre un cas clínic de dermatitis seborreica (NEJM 2009; 360:387-96).
  

Les dades sobre l'eficàcia de les plantes medicinals per millorar els símptomes de la menopausa són escasses, segons una revisió sistemàtica recent (Drug Ther Bull 2009;47:2-6).

L'ús de plantes o altres productes per alleujar els símptomes de la menopausa és elevat, atesos els riscos associats al tractament hormonal substitutiu. No obstant, l'eficàcia i la toxicitat d'aquests productes és generalment poc estudiat, i la informació sobre les seves possibles interaccions amb fàrmacs és molt limitada (Arch Intern Med 2006;166:1453-65; J Watch).

Els resultats dels assaigs clínics amb Cimicifuga racemosa (black cohosh) són controvertits i s'ha alertat sobre el risc d'hepatotoxicitat. Les dades sobre l'eficàcia d'altres plantes, com el ginseng, el Dong quai (Angelica sinensis) o l'oli de prímula són molt escasses. Atès l'ús creixent d'aquests productes i els possibles riscos associats, cal fer una anamnesi acurada per conèixer si es pren algun d'aquests productes (Lancet 2008;371:760-70).

Destaquem alguns articles de recent publicació, els comentaris dels quals podeu consultar a la base de dades SIETES:

• Un article que revisa les notificacions de càncer d'esòfag associat a l'ús de bifosfonats (N Engl J Med 2009;360:89-90).
  
• Un estudi observacional sobre la toxicitat hepàtica induïda per fàrmacs (Gastroenterology 2008;135:1924-34).
  
• Una revisió pràctica (d'un cas clínic) sobre el vitiligen (N Engl J Med 2009;360:160).
  
• Un estudi de cohorts sobre els reingressos hospitalaris per efectes indesitjats en pacients d'edat avançada (BMJ 2009;338:a2752) i un editorial (BMJ 2009;338:120-1).
  

Els usuaris d'antipsicòtics clàssics i atípics presenten més risc de mort sobtada de causa cardíaca, de magnitud relacionada amb la dosi, segons els resultats d'un estudi recent (N Engl J Med 2009;360:225-35).

En un estudi retrospectiu de cohorts es va avaluar la incidència de mort sobtada de causa cardíaca entre persones exposades a antipsicòtics clàssics, antipsicòtics atípics i en un grup control. Es va observar que l'ús actual d'antipsicòtics, tant clàssics com atípics, s'associa al doble de risc de mort sobtada de causa cardíaca en comparació dels controls. Per a ambdós grups de fàrmacs, el risc entre els tractats va mostrar un increment relacionat amb la dosi. Els antics usuaris d'antipsicòtics no van presentar un risc augmentat, comparat amb els controls.

En un article recent també s'ha descrit un augment de la mortalitat en pacients amb malaltia d'Alzheimer tractats amb antipsicòtics (Lancet Neurology 2009; 9 gener). D'altra banda, s'ha sabut que el laboratori fabricant d'olanzapina ha acceptat pagar una multa milionària abans d'anar a judici per promoure el fàrmac en indicacions no autoritzades (Blomberg news; WSJ).

Com conclouen els autors de l'editorial, la prudència obligaria a reduir dràsticament l'ús d'antipsicòtics, sobretot en nens i pacients d'edat avançada amb demència, en els quals les dades d'eficàcia són escasses i el risc d'efecte advers mortal és clar (N Engl J Med 2009;360:294-6).

Destaquem alguns articles de recent publicació, els comentaris dels quals podeu consultar a la base de dades SIETES:

• Un estudi observacional sobre el valor dels factors de risc cardiovasculars de Framingham i de nous biomarcadors per predir la mortalitat cardiovascular en persones d'edat avançada sense malaltia prèvia (BMJ 2009;337:a3083).
  
• Una metanàlisi sobre l'eficàcia de la vacunació del pneumococ en adults (CMAJ 2009;180:48-58) i un editorial (CMAJ 2009;180:18-19).
  
• Un estudi sobre la formació d'osteoclasts gegants en dones postmenopàusiques tractades a llarg termini amb alendronat (NEJM 2009;360:53-62) i un editorial (NEJM 2009;360:80-82).
  
• Un estudi sobre felicitat, relacions socials i salut (BMJ 2009;337: a2338).
  

Els nous antipsicòtics no es poden considerar un grup homogeni de fàrmacs i no suposen un avenç terapèutic respecte dels clàssics, segons els resultats d'una metanàlisi recent (Lancet 2009;373:31-41).

Per tal d'avaluar si els nous antipsicòtics són millors que els clàssics, es va realitzar una metanàlisi de 150 assaigs clínics a doble cec (la majoria a curt termini) amb un total de 21.533 pacients amb esquizofrènia. Quatre dels nous (amisulprida, clozapina, olanzapina i risperidona) van mostrar una eficàcia global lleugerament superior als clàssics, però els altres no van ser més eficaços, fins i tot sobre els símptomes negatius. Per tant, l'eficàcia sobre els símptomes negatius no es pot considerar una característica dels atípics. Els nous antipsicòtics es van associar a menys efectes adversos extrapiramidals que l'haloperidol, però només alguns en van produir menys que els clàssics de baixa potència. Excepte l'aripiprazol i la ziprasidona, els nous produeixen més augment de pes que l'haloperidol, però no que els clàssics de baixa potència. Els efectes sedants també varien entre ells. Els autors conclouen que els antipsicòtics atípics no són un grup homogeni, perquè difereixen en molts efectes, i cal individualitzar el tractament a partir de l'eficàcia, els efectes adversos i el cost (Butll Groc 2002;15:1-4).

Com es conclou a l'editorial acompanyant, tot i que durant gairebé 20 anys els antipsicòtics s'han dividit en dos grups, la distinció entre clàssics i atípics és incorrecta i poc útil. L'únic que s'ha mostrat més eficaç en l'esquizofrènia refractària és la clozapina, un fàrmac molt antic. Finalment, cal avaluar la relació benefici-risc de cada antipsicòtic i individualitzar el tractament segons les característiques clíniques de cada pacient (Lancet 2009;373:4-5).

Destaquem alguns articles de recent publicació, els comentaris dels quals podeu consultar a la base de dades SIETES:

• Una revisió sistemàtica sobre l'eficàcia dels suplements d'oli de peix sobre les arítmies i la mortalitat (BMJ 2008;337:a2931) i un editorial (BMJ 2008;337:a2541).
  
• Un estudi sobre l'ús elevat de medicaments en adults de 57 a 84 anys i el risc d'interaccions farmacològiques (JAMA 2008;300:2867-78).
  
• Un estudi de cohorts prospectiu sobre la seguretat a llarg termini dels stents amb fàrmac (CMAJ 2009;180:167-74) i un editorial (CMAJ 2009;180:154-55).
  
• Una revisió sobre un cas clínic de TEP (NEJM 2008;359:2804-13).