Skip to topic | Skip to bottom

Ús terapèutic del cannabis FICF ©

Fundació Institut Català de Farmacologia

Cannabis
[Darrera revisió: 02 Mar 2005 - 07:45]

Start of topic | Skip to actions

Ús terapèutic del cannabis: Introducció

Raó de ser i objectius de l'informe

Al Canadà i a Holanda es va aprovar el 2002 l’ús terapèutic de la marihuana. Als parlaments de Portugal, Alemanya i Suïssa s’hi han presentat propostes per aprovar l’ús terapèutic de la marihuana. Durant el 2003 el Govern britànic ha reclassificat el cannabis, passant-lo del grup B (drogues d’abús; com la cocaïna i els barbitúrics) al grup C (drogues amb menys potencial d’abús, com els anabolitzants o esteroides) facilitant la seva prescripció mèdica. També s’ha aprovat a Holanda la dispensació de cannabis directament a les farmàcies. A d’altres països es fabriquen extrets de cannabis amb un contingut conegut i estandarditzat de principis actius per a projectes de recerca clínica (Sativex al Regne Unit i Cannador a Alemanya). Aquests extrets permeten l'administració dels múltiples components de la planta Cannabis sativa que modulen l'acció del el seu principal principi actiu, el Δ9-tetrahidrocannabinol (THC) i tenen per si mateixos efectes terapèutics [1]. El 17 de març de 2003 el Parlament de Catalunya, mitjançant la Resolució 1721/VI, va instar el Govern de la Generalitat a "impulsar projectes d'investigació sobre l'ús terapèutic de derivats del cannabis en el tractament de símptomes i malalties sobre les quals hi ha indicis o antecedents científics de la seva utilitat".

L'eficàcia del cannabis i els seus derivats ha estat revisada per diversos organismes, entre els quals destaquen el Comitè Científic de la Cambra dels Lords britànica (1997) [2] i l'Institute of Medicine (IOM) nord-americà (1999).[3]

La revisió de l'Institute of Medicine (IOM) esmenta més de 30 indicacions mèdiques més o menys documentades del cannabis. Només algunes es basen en els resultats d'assaigs clínics controlats, i moltes provenen de meres descripcions anecdòtiques. No obstant, la diversitat de funcions del sistema cannabinoide pot determinar en un futur proper que la planta de cànem, el THC i/o els seus derivats puguin tenir aplicacions terapèutiques molt diverses. De fet, tot i que el futur immediat es basa en medicaments derivats directament del cannabis, la investigació actual tendeix a desenvolupar per una banda nous fàrmacs que actuïn potenciant o inhibint els efectes dels cannabinoides endògens i per l'altra, fàrmacs sintètics agonistes i antagonistes dels receptors cannabinoides. La indicació més ben documentada és la profilaxis i el tractament de les nàusees i vòmits secundaris a la quimioteràpia antineoplàstica. També s'han avaluat en la síndrome d'anorèxia-caquèxia en pacients amb sida o amb certs càncers en fase terminal, en el tractament del dolor, en l'espasticitat muscular i altres símptomes en pacients amb esclerosis múltiple i lesionats medul·lars, en el tractament d'algunes alteracions del moviment (malaltia de Gilles de la Tourette), en l'epilèpsia, en el glaucoma i com a tractament broncodilatador en l'asma.

L'objectiu del present informe és descriure la farmacologia del cannabis i els seus derivats, avaluar els resultats de les investigacions clíniques realitzades amb aquest remei i identificar les necessitats de recerca per definir el seu lloc en terapèutica tenint en compte els tractaments disponibles en el moment actual per a cadascuna d'aquestes indicacions.

Mètode de treball

L'informe s'ha estructurat en tres parts: una part d'introducció, una de farmacologia bàsica i una altra de farmacologia clínica. Per elaborar les dues primeres parts s'ha realitzat una revisió descriptiva de la bibliografia disponible en diferents fonts d'informació (bases de dades PubMed i SIETES, congressos, informes previs, llibres, entre altres).

Quant a la farmacologia clínica, s'ha avaluat per separat l'eficàcia clínica del cannabis i els cannabinoides en el tractament de les nàusees i vòmits secundaris a la quimioterapia, l'espasticitat i en el síndrome d'anorèxia- caquèxia. Per a cadascuna d'aquestes indicacions s'ha realitzat una revisió sistemàtica en la base de dades PubMed i en la Cochrane Library, emprant diverses combinacions de termes MeSH i text lliure que s'especifiquen en els capítols corresponents. Per a la resta d'indicacions i els efectes indesitjats s'ha realitzat una revisió descriptiva de la bibliografia disponible en diferents fonts d'informació (bases de dades PubMed i SIETES, congressos, informes previs, llibres, entre altres).

Donada l'escassa informació sobre l'eficàcia clínica del cannabis i els cannabinoides en les diferents indicacions es va decidir incloure també els resultats de series i casos de pacients, estudis observacionals i assaigs clínics que avaluessin altres variables principals diferents a les seleccionades en la revisió sistemàtica.

La planta del cànem

Hi ha diverses varietats del cànem. El Cannabis sativa var indica (marihuana) s'ha cultivat com a mínim des de fa 4200 anys, per a la producció de fibra i per les seves propietats mèdiques i psicoactives.

Segons la part de la planta d'on és extret el producte, el cannabis (de distinta riquesa i contingut en principis actius psicoactius) pren diversos noms: kif, bhang, ganja, dagga, marihuana (herba sencera dessecada) i charas o haixix (que és la resina dels brots florals femenins).

L'any 1924, en la Segona Conferència Internacional sobre Opiacis, el cannabis va ser declarat narcòtic i el seu tràfic internacional es va sotmetre a control estricte. El 1941 va ser retirat de la farmacopea nord-americana i el 1961 la Divisió de Narcòtics de les Nacions Unides el va declarar substància amb alt potencial d'abús i sense efecte terapèutic. [4] El seu consum ha estat doncs penalitzat en la majoria de països occidentals. Malgrat això, el cannabis és una droga amb elevada prevalença d'ús. Les dades del Plan Nacional sobre Drogas indiquen que l'han consumit alguna vegada més d'un 25% de la població adulta i que més d'un 16% en consumeixen més d'un cop per setmana. [5] Les xifres són superiors (d'un 31,8%) per a la població d'entre 15 i 39 anys.[6] Actualment el seu consum recreatiu en forma d'herba està despenalitzat a Holanda i no està penalitzat a Alemanya, Àustria, Dinamarca, Irlanda, Itàlia, Portugal i Regne Unit. Hi ha dos derivats comercialitzats a diversos països per a ús terapèutic; el dronabinol (Marinol ®) i la nabilona (Nabilone ®). El Marinol ® és dronabinol dissolt en oli de sèsam i Nabilone ® és un derivat sintètic anàleg del THC.

Fins ara a la planta del cànem s'hi han identificat més de 400 substàncies, de les quals 61 tenen estructura de cannabinoide, és a dir, similar a la del seu principi actiu més important, el Δ9-tetrahidrocannabinol (THC). Els cannabinoides tenen una estructura carbocíclica amb 21 àtoms de carboni i estan formats per anells de ciclohexè, tetrahidropirà i benzè. [5] El THC va ser caracteritzat l'any 1964.[7] Altres cannabinoides amb acció més o menys 20 rellevant són, el Δ8-tetrahidrocannabinol (Δ8THC), el cannabidiol (CBD), el cannabigerol, el cannabinol (CBN) i el cannabicromèn (CBC). [4]

El THC i el Δ8THC són els cannabinoides amb més efecte psicoactiu de la planta. El THC és molt més abundant que el 8-tetrahidrocannabinol i també més potent. Per aquest motiu, els efectes psicoactius de la planta s'han atribuït majoritàriament al THC i al seu metabolit actiu 11-hidroxi-THC.

El cannabidiol és un cannabinoide no psicoactiu de la planta del cànem. Tot i que actua per un mecanisme diferent al del THC, comparteix alguns dels seus efectes terapèutics. Ha mostrat efecte neuroprotector [5] in vitro, així com efecte analgèsic [8], antiinflamatori [8], [9], [10], immunosupressor [11], antinauseòs [12], hipnòtic, ansiolític [13] i antitumoral [14] en models d'experimentació animal. En estudis en voluntaris sans s'ha vist que pot evitar l'ansietat i les crisis de pànic induïdes per dosis altes de THC (0,5mg/kg), [15] però altres estudis no ho confirmen i els resultats no són concloents.

Ateses les seves propietats no psicoactives i el seu efecte immunossupresor i antiinflamatori, el CBD ha estat proposat com a tractament de malalties inflamatòries autoimmunes, però manquen assaigs clínics que avaluïn la seva eficàcia en aquesta indicació. El CBD, igual que el THC, té efecte anticonvulsivant en l’ésser humà [16], però les dades actuals suggereixen que no és eficaç com antiepilèptic. [3]

El cannabinol és un cannabinoide psicoactiu, 10 vegades menys potent que el THC en animals. És un derivat de l'oxidació del THC que es pot formar durant l'emmagatzament incorrecte de la planta o amb la manipulació química dels brots florals femenins. Ateses les seves propietats immunosupressores in vitro, s'ha relacionat amb l'efecte immunomodulador dels cannabinoides. [5]

No es pot descartar que altres components del cannabis com els flavonoides, terpens, alcaloides derivats de l'espermidina, derivats de l'estilbè i bases quaternàries com la muscarina contribueixin a alguns dels efectes farmacològics de la planta sencera. [5]

Agraïments

  • A l'associació Àgata de Malaltes de Càncer de Mama, i en particular a la seva ex-presidenta Consol Pàez, perquè van estimular l'interès públic i professional pels usos terapèutics del cannabis i els seus derivats.

  • Als nombrosos pacients que ens han consultat, perquè ens han ajudat a precisar els aspectes mèdics de més interès de les patologies tractades amb cannabis.

  • Als Drs Joan Colom, ex-director General de Drogodependències i Sida i Eugeni Sedano, ex-director General de Recursos Sanitaris del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya (actual Departament de Salut), pel seu suport, la seva disponibilitat constant i els seus comentaris i orientacions.

  • Aquest informe ha estat possible gràcies a la col·laboració de les Societats Catalano-Balear d'Oncologia i Catalana de Dolor. Cadascun dels capítols ha estat revisat per un expert en la matèria, tal i com figura en la pàgina següent. A tots ells, el nostre agraïment molt especial per la tasca realitzada.

  • Al Dr. Rafael Manzanera, director General de Recursos Sanitaris del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, pel seu suport i l'interès demostrat.

Revisors

Farmacologia bàsica

  • Dr. Rafael Maldonado
    • Universitat Pompeu Fabra. Barcelona

Nàusees i vòmits secundaris a la quimioteràpia antineoplàsica

  • Dr. José Manuel Trigo
    • Servei d'Oncologia. Hospital Universitari Vall d'Hebron. Barcelona

Dolor

  • Dr. Carlos de Barutell
    • Clínica del Dolor. Hospital Universitari Vall d'Hebron. Barcelona

Espasticitat

  • Dra. Imma Pericot i Dr. Xabier Montalbán
    • Unitat de Neuroimmunologia Clínica. Hospital Universitari Vall d'Hebron. Barcelona

Síndrome d'anorèxia caquèxia en malalts amb sida i càncer terminal

  • Dr. Bonaventura Clotet
    • Servei d'Infeccioses. Hospital Universitari Germans Tries i Pujol. Badalona

Tolerància i dependència

  • Dr. Magí Farré
    • Institut Municipal d'Investigació Mèdica. Barcelona

Bibliografia

  1. Baker D, Pryce G, Giovannoni G, Thompson AJ. The therapeutic potential of cannabis. Lancet Neurol 2003;2:291-8.
  2. House of Lords Select Committee on Science and Technology. Ninth report on therapeutic uses of cannabis [en línea.]. 1998 novembre11 [accedit el dia 14 d'abril de 2001]; 40 (40). URL disponible en:
    http://www.druglibrary.org/schaffer/Library/studies/hlords/15101.htm
  3. Institute of Medicine. Marijuana and medicine [en línea]. 1999 [accedit el dia 14 d'abril de 2001]; 196. URL disponible a http://bob.nap.edu/books/0309071550/html
  4. Williamson EM, Evans F. Cannabinoids in clinical practice. Drugs 2000; 60: 1303-14. Ref. SIETES
  5. Ramos Atance JA, Fernández Ruiz J. Cannabinoides: propiedades químicas y aspectos metabólicos. Adicciones 2000; 12 (supl 2): 41-56.
  6. S. Aquatias, J. Arditti, I. Bailly, M.B. Biecheler, M. Bouaboula, J.Coqus, I. i col·ls. Cannabis. Quels effets sur le comportement et la santé. Expertise collective INSERM París. INSERM (eds). 2001.
  7. Hirst RA, Lambert DG, Notcutt WG. Pharmacology and potentcial therapeutic uses of cannabis. Br J Anaesth 1998; 81: 77-84.
  8. Costa B, conti S, Giagnomi G, Colleoni M. the non-psychoactive cannabis constituent cannabidiol as anti-inflamatory drug in animal model in acute inflammation. Program and abstracts of the 12th Annual Symposium on the Cannabinoids [en línea] 2002 Juliol 10-14. California, USA [accedit el dia 17 d'agost de 2002]; 165 (44). URL disponible en http://www.cannabinoidsociety.org
  9. Malfait AM, Gallily R, Sumariwalla PF, Malik AS, Andrakos E, Mechoulam R i col·ls. The nonpsychoactive cannabis constituent cannabidiol is an oral anti-arthritic therapeutic in murine collagen-induced arthritis. Proc Natl Acad Sci USA 2000; 97: 9561-66.
  10. Costa B, Colleoni M, Conti S, Parolaro D, Franke C, Trovato AE i col·ls. Oral anti-inflammatory activity of cannabidiol, a non-psychoactive constituent of cannabis, in acute carrageenan-induced inflammation in the rat paw. Naunyn Schmiedebergs Arch Pharmacol 2004 (aprovat per publicar).
  11. Massi P, Vaccani A, sacerdote P, Parolano D. Effects of cannbabidiol, a non psychoactive constituent of marijuana, on immune system. Program and abstracts of the 12th Annual Symposium on the Cannabinoids [en línea] 2002 Juliol 10-14. California, USA [accedit el dia 17 d'agost de 2002]; 165 (43). URL disponible en http://www.cannabinoidsociety.org
  12. Parker AL, Mechoulam R, Schlievert C. Cannabidiol, a non-psychoactive component of cannabis and its synthetic dimethylheptyl homolog suppress nausea in an experimental model with rats. Neuroreport 2002; 13: 567-70.
  13. Onaivi ES, Green MR, Martin BR. Pharmacological characterization of cannabinoids in the elevated plus maze. J Pharmacol Exp Ther 1990; 253: 1002-09.
  14. Massi P, Vaccani A, Ceruti S, Colombo A, Abbracchio MP, Parolaro D. Antitumor effects of cannabidiol, a non-psychotropic cannabinoid, on human glioma cell lines. J Pharmacol Exp Ther 2004; 308: 838-45.
  15. Zuardi AW, Shirakawa I, Finkelfarb E, Karniol IG. Action of cannabidiol on the anxiety and other effects produced by delta 9-THC in normal subjects. Psychopharmacology 1982; 76: 245-50.
  16. Karler R, Turkanis SA. The cannabinoids as potentcial antiepileptics. J Clin Pharmacol 1981; 21: 437S-48S.


ÚS TERAPÈUTIC DEL CANNABIS I ELS SEUS DERIVATS 2004

Informe elaborat per Marta Duran Delmàs sota la direcció de Dolors Capellà Hereu i la supervisió de Joan-Ramon Laporte Roselló i amb el suport del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya




Copyright © 1999-2014 Fundació Institut Català de Farmacologia.
Comentaris o dubtes sobre aquest espai web? Envia un e-mail.